Tenir
pasturant els porcs pel poblat tenia els seus avantatges ja que al ser una
animal ommívor podia fotjar entre les piles d'immundíca que
s'acomulaven en els carrers, ajudant així a mantenir-les una mica
més netes. Els poblats egipcis, sense cap mena de sistema per
recollir residuus ni aigües de clavegurea (com a molt un rierol al
mig dels carrers d'algunes ciutats), no eren en cap cas el lloc més
saludable del món per viure-hi. Afortunadament, un cop l'any les
aigües de la crescuda arrossegaven o enterraven tota la porqueria
acumulada durant els mesos anteriors. L'interior de les cases,
realtivament fosc, també era poc higiènic – tot i que totes les
cases grans disposaven de cambra de bany i vàter – perquè estava
poc ventilat i l'infestaven tota mena d'insectes i paràsits.
Fora
de les cases la vida tampoc era senzilla, al menys si hem de creure
els documents que procedeixen de Deir el-Medina, que van des de
llistes de bugaderia a contractes de venda, passant per acusacions de
robatori. A l'anar-los llegint comprovem que les relacions personals
en un espai tan reduït eren dignes d'una telenovela plena
d'estereotips, des d'un xulero que imposa la seva llei per la força,
dones enganyades pels seus marits, homes que presumien de la seva
virilitat i eren avergonyits per no tenir fills, violència
domèstica, petendents a qui la dona dels seus somnis donava
carabasses... però també actes de bondat per als més necessitats.
Tot això en un petit recinte de carrers estrets i insaludables on
les misèries de cadascú eren sobradament conegudes pel veïnat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada