Per als navegants mediterranis de
l’edat del bronze els punts de major perill al llarg de les costes, aquells altres
considerats útils pels seus relleus destacats
per a reconèixer una posició nàutica i els que assenyalaven la proximitat
de fondejadors segurs i punts de subministrament d’aigua van anar-se poblant d’una
“geografia sagrada”, coneguda, respectada i tramesa per les comunitats de
mariners. Aquest seria per exemple el paper del santuari d’Afrodita al nord del
Cap de Creus, a l’extrem dels Pirineus, punt de referència geogràfica. Prop d’aquests
llocs de referència calia assegurar ports d’escala, fondejadors protegits de
les grans tempestes. Al golf de Roses un lloc d’aquestes característiques només
podia ser la pròpia Rhode, la cala de la qual quedava protegida pel Cap Falcó
dels ferotges vents de llevant i permetia fondejar amb la proa orientat a
tramuntana. Prop d’ella un lloc ideal
per a establir no tan sols un port d’escala sinó un lloc de trobada, un
mercat portuari.
La presència de la cala permetia
fondejar prop de terra dels pesats vaixells de càrrega d’alta mar, amb aigua a
prop i llocs on emmagatzemar els carregaments. Aquests podien ser distribuïts
per les costes veïnes mitjançant lleugeres barques, mogudes a vela i rem, ràpides
i maniobrables, amb capacitat per explorar les costes sense por als esculls,
travessar llacunes i remuntar estuaris. Un lloc doncs consolidat com un
assentament estable, que permetia hivernar als navegants, emmagatzemar
productes i fer tractes comercials a crèdit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada