La fundació de
centres de comerç, emporion, va ser una estratègia establiments duta a
terme pels grecs de l’època arcaica (s VII – VI ane) per així fer possible el
comerciar a diferents parts de la Mediterrània. L’emporion era un
enclavament, o espai reservat dins del propi enclavament, costaner o interior,
establert sota les premisses de les autoritats del territori i permetien
l’assentament dels agents forasters. Allà els comerciants, indígenes i
estrangers duien a terme els seus intercanvis i altres activitats derivades de
llurs oficis de manera tranquil·la i segura, a l’empara d’un sistema de
mecanismes jurídics i
administratius que articulava tota mena
de transaccions. També en aquest lloc hi havia la producció de manufactures que
eren preuades comercialment.
L’establiment
d’un emporion seria prova de la bona relació entre els dirigents
indígenes i els comerciants grecs. Aquesta mena d’estratègia comercial va ser
comuna en aquest període, havent-hi casos destacats a la desembocadura del Nil
i també a Tartessos. Les importacions i exportacions es localitzaven
concentrades a la costa, però també s’establia una xarxa de contactes cap a l’interior
entre les elits de diversos enclavaments, sent el resultat d’un sistema
diplomàtic que consistia en fer regals d’elements de prestigi que comportessin
distinció social. D’aquesta manera es fomentaven les bones relacions
diplomàtiques i econòmiques, articulant les rutes de comunicació entre la costa
i l’interior.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada