En els contexts
igualitaris, el poder per organitzar tasques productives pot existir, però es
mostra de manera poc coercitiva, sol estar matisat per la pròpia estructuració
horitzontal tecno-social que determina les seves capacitats i les seves
possibilitats igualitàries en la població. Normalment repartir la riquesa
generada pel treball social reforça la cohesió del grup i no existeix una
acumulació desigual., basada en la violència social permanent.
Si
bé la producció d’excedents és necessària per a l’estabilitat estructural de
les societat sedentàries, la seva conservació requereix energia. La protecció i
la gestió de la producció d’excedents molt probablement és l’origen de les
burocràcies i dels exèrcits que garanteixen , des del naixement de l’estat, l’usufructe
sesgat del treball social. Per això, la
desigualtat com a producte social relacionat amb la distribució material de la
riquesa social és una constant històrica.
Existeixen
evidències materials que son concloents sobre l’existència o no de la igualtat
o desigualtat en els sistemes materials i simbòlics humans. En arqueologia els
registres funeraris son molt indicatius del funcionament social. Trobar una
tomba singular , molt diferent des d’un punt de vista material a altres
enterraments propers amb tota mena d’aixovars i riqueses, indica que la persona
enterrada forma part del grup social que usufructua directa i asimètricament de
la riquesa social generada per aquella cultura social humana. Aquest usdefruit
el diferencia en termes materials d’altres espècimens de la mateixa població
que no disposa d’aixovar. Així podem detectar una situació objectiva de
desigualtat que significa una segmentació operativa social. També les restes
esquelètiques poden suggerir formes de violència directa o indirecta, que poden
ser de gènere, de casta o de classe social. Com aquesta mena de violència es
manifesta en el grup pot establir l’existència de desigualtat en determinats
contexts. El desgastament diferencial de les dentadures ens pot ajudar a
comprendre la diferenciació sexual del treball allà on va existir. L’edat de la
mort ens pot ajudar a establir desigualtats de classe o de casta; en general
les persones ben alimentades i considerades socialment superiors tenen més
possibilitats de sobreviure, ja que disposen de millor mitjans de manteniment
sense desgastament físic, en relació als individus que han dut a terme treballs
durs i no tenen una alimentació adequada. Això ens explica la segmentació que
té a veure amb els grups d’edat. En les escenes de cacera de representacions
gràfiques, en alguns casos es poden distingir si es realitzen amb divisió
sexual o no en les activitats cinegètiques de la societat.
Aquestes
casuístiques son molt importants per objectivar materialment la desigualtat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada