L'escriptura

   

 L’escriptura sorgeix amb l’única finalitat d’inventariar i gestionar els recursos disponibles. El seu objectiu era el d’ajudar l’estat arcaic o obtenir el màxim benefici de la terra i de la població mitjançant una explotació ordenada i racional. Es va haver d’esperar gairebé mil anys perquè l’escriptura s’utilitzés  per a compondre inscripcions reials, poemes, llistes de divinitats, conjurs, textos endevinadors... La seva invenció no va tenir res a veure amb la creativitat literària.

    La immensa majoria de les primeres tauletes, les protocuneiformes, son textos administratius trobats a Eanna, Uruk. Llistes de racions de cereals, impostos, presoners, treballadors, ... i semblen relacionades amb la necessitat d’organitzar tasques col·lectives, com  ara prestacions en el treball i reclutaments. Només el 15 % de la totalitat de documents recuperats son llistes lèxiques, és a dir, relacions de paraules organitzades per camps semàntics, que utilitzaven els escribes per aprendre els rudiments de l’escriptura. Així s’han conservat llistes de professions, de tipus de fusta, de metalls de recipients, tipus de teixits, ciutats, animals, plantes ...

    Els escribes s’agrupaven en oficines burocràtiques especialitzades en la gestió de diferents àmbits: organització del treball especialitzat, pesca, ramaderia, productes agrícoles i terres de treball. Dintre de cadascun d’aquests àmbits, s’encarregaven d’inventariar bes, organitzar l’entrada i sortida de productes dels magatzems estatals, i documentar assignacions per a transaccions futures.

    És important assenyalar l’absència total de textos literaris o religiosos en el període més antic, l’original.