LA PESTE A ATENES.

    Al segon any de la guerra entre Atenes i Esparta (430 ane), una enfermedat contagiosa va difondre’s ràpidament per la capital de l’Àtica. Sembla ser que va ser un brot de tifus que en pocs mesos va fulminar una tercera part de la població. Hi havia notícies que aquest terrible mal  havia estat presenta anteriorment al’illa de Lemnos, al nord de l’Egeu o a d’altres llocs. Es deia que l’origen del brot calia situar-lo a Etiòpia i que des d’allà s’havia difós per Egiote, Líbia i l’Imperi Persa. Com la primera zona afetada va ser el port del Pireu va fer pensar que els espartans havien emetzinat els pous que la població utilitzava per proveir-se d’aigua.

    A l’hora d’identificar l’enfermetat s’han plantejat diverses hipòtesi: peste bubònica, tifus, àntrax o cabunc, tuberculosi, verola bovina ... L’enigma comença a resoldre’s al trobar-se el 1994 una fosa comú, datada entre 430-420 ane, amb 150 cossos dipositats desordenadament. L’anàlisi dels cadàvers va evidenciar la presència d’un patògen similar al de l’actual febre tifoidea.

    A més de l’impacte en la salut, el brot epidèmic provocà una transformació radical  de la vida quotidiana dels atenesos. Davant la urgència del moment no podien  mantenir-se els rituals més elementals per sepultar els morts: s’incineraven varis cossos alhora en una mateixa pira, s’abandonaven en temples o bé es deixaven els morts i moribunds a les voreres. Importaven molt poc les convencions i regles moralas ja que l’esperança de sobreviure era reduïda. El panoram era molt tràgic: els ciutadans més rics veien d’un dia per l’altre arruïnades les seves fortunes i les vides, així com els més pobres s’enriquien de cop i volta apropiant-se  del bens dels rics. Una latra conseqüència era l’extensió de la immoralitat. Ningú tenia por de la justícia perquè la possibilitat de no arribar viu al judici era molt elevada.

    En aquest turbulent context, la multitud propagava tota mena de rumors i parladuries, que associaven la causa de l’enfermetat amb la còlera d’alguna divinitat irritada. La plaga delmà els recursos humans de la ciutat i tancà un cicle polítc virtuós, el de Pericles.

Sierra Martín , César

Adaptació pròpia