VENUS DEL PALEOLÍTIC

            

 

       Fa entre 38.000 i 17.000 anys es van tallar a tota Europa imatges de dones despullades. S’allunyen de les delicades proporcions de les antigues escultures grecoromanes. Tot i que amb discussió, la interpretació d’aquestes estatuetes ens remet a la idea de fertilitat.

        A l’art paleolític les representacions femenines són escasses, tot i que més nombroses que les masculines, i les més conegudes i cridaneres pel seu realisme anatòmic són les conegudes com a “Venus paleolítiques”. En coneixem unes dues-centes distribuïdes per Europa Occidental, principalment per l’àrea pirinenca, el sud-est de França , Itàlia, Europa Central (conques del Danubi i el Rin) i per Rússia.

      Són imatges que es centren el nu femení, excepcionalment són representades amb collarets, caputxes, polseres, però mai amb vestuari que cobreixi el cos. Hi ha un interès explícit per mostrar el pubis, la panxa, els pits i les natges, fent-ho habitualment de manera exagerada. Es mostren i estan perfectament definits els caràcters sexuals primaris. La representació de l’apertura de la vagina. L’interès dels autors per mostrar aquesta part de l’anatomia i aconseguir que qui les miri fixi la mirada en aquesta zona, ens indica que el missatge a transmetre està estretament vinculat a la regió genital. També l’exageració de les formes està relacionat amb l’embaràs i la gestació.

      L’existència d’aquestes imatges ens indica que va existir un patró recorrent  de representació femenina a l’Europa de l’època. També que l’obesitat és percebuda com un signe d’abundància. Una part del simbolisme de les figuretes resideix en la capacitat (i la necessitat) de procrear que evidencien. Fins i tot qui respongui a aquests patrons anatòmics podia ser vista com a model o ideal de procreació i la base de l’equilibri demogràfic del grup.

    La importància social de les dones queda manifestament explícita a les societats recol·lectores i caçadores, ja que hi havia la necessitat constant de mantenir el nivell demogràfic dels grups humans. Les dones van jugar un rol social destacat  que els conferí rellevància i transcendí a l’àmbit de la ideologia i dels símbols, exemplificat en les estatuetes, que buscaven propiciar i potenciar al fertilitat.

Marcos Garcia: Sexo en Piedra. Versió pròpia.