Comença el gran
combat al voltant del cadàver de Pàtrocle: Menelau el defensa i mata Euforb,
que el volia despullar, però Hèctor aconsegueix quedar-se les armes d’Aquil·les
que portava l’heroi abatut. Després lluiten per apoderar-se del cos mateix.
Hèctor surt de la batalla un moment per posar-se les armes d’Aquil·les, les
armes que els déus havien regalat a Peleu.
Zeus, quan el veu, diu que ja és
a prop de la mort, però per compensar-lo li donarà una enorme victòria. Comença
l’última gesta d’Hèctor. Ja no tornarà viu a Troia, on no fa gaire a dit adéu a
la dona i al fill. Amb les armes immortals d’Aquil·les, Hèctor s’omple de força
i d’esperit guerrer, corre cap els aqueus, esperona els seus. A qui arrossegui
cap als troians el cos de Patrocle, li promet la meitat de les armes d’Aquil·les.
els aqueus envolten el cadàver, aplegats per Aiant de Telamó. La terra s’amara
de la sang del combat.
Aquil·les, que és lluny de la
batalla, no sap que Pàtrocle ha mort. Els seus dos cavalls immortals, que van
sols per la plana, ploren perquè han sentit que el qui els portava les regnes
ha mort per mà d’Hèctor. No volen anar ni a les naus ni a la batalla: s’estan
immòbils com una estela, capcots, i per les pestanyes els cauen les llàgrimes.
Zeus mateix se n’apiada; els inspira força per arribar a les naus, guiats per
Automedont.
S’intensifica la brega al
voltant del cos de Pàtrocle; Atena esperona Menelau, Apol·lo enardeix Hèctor;
Zeus llampega i afavoreix els troians, els aqueus s’espanten i fugen,
desorientats dins la boira. Menelau, per ordre d’Aiant, busca el guerrer
Antíloc, fill de Nèstor, i li demana que vagi a les naus i faci saber a
Aquil·les que Pàtrocle ha mort.
Continua encesa la lluita entorn
del cadàver de Pàtrocle. Finalment, menelau i Meríonedes l’alcen i se l’enduen,
i els dos Aiants mentrestant repel·leixen els enemics, com una carena que atura
una riuada.
(Versió de Pau Sabaté)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada