PERSES I GRECS

                Fa 2.500 anys els perses dominaven un imperio que s’estenia de l’Indus al Nil. A la seva frontera occidental, però, atenes i altres polis gregues es resistien a fromar-ne part i amenaçaven la seva suprmacia a l’Egeu. Les decisives batalles de Marató, les Termòpiles o Salamina van permetre els grecs mantenir la seva independència en un moment clau de la història de la Mediterrània.

                El detonant del conflicte va ser una revolta de les polis gregues a l’Àsia Menor, a la regió de Jònia, a la costa occidental d’Anatòlia. Els atenencs van donar suport a la insurrecció dels grecs que vivien a la zona, aleshores sota el domini de l’Imperi persa.  Els jonis però van pagar amb sang l’haver-se revoltat contra l’imperi més poderós del món. per als dirigents perses era una prioritat que cap poble qüestionés la sobirania del seu Imperi, però això era necessari destruir qualsevol mostra de dissidència.

                La millor estratègia per mantenir Jònia sota control consistia en ampliar el domini persa a través del mar Egeu. Per això un cop sotmesos els revoltats, els perses van bastir una gran flota de combat que va obtenir victòries aclaparadores i esperaven que els grecs entenguessin què els esperava si s’oposaven al seu domini. Va enviar missatgers per signar la seva submissió, però lluny de considerar l'oferta a Atenes els enviats perses van ser jutjats i executats, i a Esparta van ser llençats a un pou on van morir ofegats.

                Darios, emperador persa, va reunir un exèrcit de 25.000 efectius i la flota persa mentre travessava l’Egeu va anar conquerint les illes que trobava pel camí. L’objectiu era Atenes, on els perses van desembarcar a la platja de Marató, a poc més de 40 km de la polis. Els atenesos els esperaven en un promontori elevat, impedintaixí que la avalleria enemiga es pogués desplegar, al mateix temps que uns 10.000 hoplites marxaven a l’encontre dels perses.  Quan els dos exèrcits es trobaren a la badia de Marató cap dels dos bàndols va precipitar-se.  Van dedicar vuit dies a estudiar-se, provocar-se i espiar-se. Malgrat que l’Exèrcit persa era el doble de gran, els grecs van envoltar-los fins que es van veure superats i van fugir cap els vaixells.

                Els grecs guanyaren el primer assalt. No solament havien defensat amb èxit la seva ciutat, sinó que també havien guanyat a un enemic que els doblava en nombre i que pertanyia a l’imperi més poderós del món.