No durarà gaire la
muralla que els aqueus han construït per defensr les naus. Aviat, quan, al desè
any, la ciutat de Príam serà presa, els déus Posidó i Apol·lo l’esborraran de
laterra; apol·lo hi desviarà tots els rius de la plana de Troia, Posidói hi
farà arribar les ones deñl mar.
Però això serà més endavant, ja
fora de la Ilíada. ara s’alça el
clamor de la batalla entorn del mur. Els aqueus, espantats, s’arremolinen al
voltant de les naus. Hèctor encoratja els companys a travessar la fossa plena d’estaques,
però els cavalls s’aturen, atemorits, i els peons dubten. Els troians salten el
carro, disposats a travessar el fossat sense cavalls.
Enmig del caos de la batalla, al
voltant de la muralla s’alça un foc. El combat és incessant i confús. Per
damunt d’Hèctor i Polidamant, apareix una àliga amb una serp agafada; la serp
mossega, i l’ocell la deixa anar entre les tropes i se’n va adolorit. Els
troians queden esgarrifats. Polidamant, un guerre del poble, no pas dels
nobles, proposa que es retirin, després de veure aquell senyal sinistre. Hèctor
ho rebutja; diu que Zeus li ha promês que derrotarà els grecs i pensa tirar
endavant. “Un sol auguri és el bo: defensar la terra dels pares.”
Els troians proven d’esbotzar la
muralla. Sarpèdon, fill de Zeus, i Glauc, seguits dels licis, avancen i pugen
als parapets. Aiant de Telamó i Teucre els planten cara. Sarpèdon arrenca un
parapet i obre un pas, però els dos bàndols queden travats al voltant del mur,
fins que Hèctor exhorta tots els aqueus a esfondrar-lo i a calar foc a les
naus. Hèctor mateix esbotza una porta de la muralla amb una pedra enorme i
entra disparat amb els ulls flamejants. Els troians salten rere seu, i els
aqueus fugen cap a les naus.
(Versió de Pau Sabaté)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada