HOMO HEIDELBERGENSIS

L'Homo heidelbergensis va viure a la serra burgalesa d'Atapuerca fa uns 500 mil anys.

Aquesta espècie es defineix el 1908 arran del descobriment de la mandíbula de Mauer a la localitat alemanya de Heidelberg. Fins els descobriments de la Serra d'Atapuerca, la mandíbula de Mauer (juntament amb part d'una tèbia humana trobada al jaciment anglès de Boxgrove) era tinguda com el fòssil humà més antic d'Europa.

Es tracta d'individus molt alts (1,80 m) i forts (arribarien a 100 kg), de grans cranis (gairebé 1.400 cm3) encara molt aplanats, amb mandíbules sortints i gran obertura nasal. L’ Homo heidelbergensis és un homínid que va viure a Europa entre fa una mica més de 500.000 i 200.000 anys, espècie intermèdia entre l'Homo antecessor i l'home de Neanderthal.

L'estudi dels fòssils humans trobats a la Sima dels Ossos permet que ens fem una idea aproximada de l'aspecte físic i de la biologia d'aquesta espècie extingida:

-La gran majoria d'individus mesurarien entre 160 i 180 centímetres, sent la mitjana dels mascles una mica superior a la mitjana de les femelles, com passa en l'actualitat en la nostra espècie. Les diferències de pes i estatura entre mascles i femelles serien similars a les de la nostra espècie. Les seves proporcions corporals serien molt similars a les de l'Homo sapiens, però amb el tronc més ample. El seu pes corporal un 30 per cent més pesats que la nostra espècie, a causa d'una major massa esquelètica i muscular i al seu major amplada del tronc.

La seva capacitat cranial seria una mitjana d'uns 100-150 centímetres cúbics menor que en Homo sapiens. Cervell lateralitzat com el nostre, amb individus principalment destres. Grau de encefalització: menor que el de la nostra espècie: cervell relativament més petit respecte al pes corporal.

La gestació era de nou mesos, i el part similar al d'Homo sapiens que fa a la fisiologia, moviments del nen i manera de presentació, però amb un trànsit més folgat pel canal del part, a causa de les majors dimensions de la pelvis. Lactància entre tres i quatre anys, com en algunes tribus de caçadors i recol · lectors actuals.

El seu desenvolupament seria probablement gairebé tan llarg i complex com en la nostra espècie, amb infància, infantesa, fase juvenil i adolescència, inclòs un estirada puberal d'intensitat similar a la nostra.
La longevitat menor que la d'Homo sapiens, ja que el seu estil de vida no permetria una vida més enllà dels 40 o 45 anys. L'esperança de vida al naixement seria d'entre quinze i vint anys.

Eren caçadors i recol · lectors de petits animals, ous i tota mena de plantes silvestres comestibles. Del seu higiene sabem que usaven escuradents de dents per a la neteja dels espais interdentals. Usaven abrics de pell per evitar el fred i fabricaven eines de pedra i fusta.

Utilitzaven cabanes de fusta i potser pells d'animals, però també usaven abrics i vestíbuls de coves.
S'organitzaven en petits grups o clans d'entre 15 i 40 individus jerarquitzats, que explotaven i defensaven els recursos d'un territori i que realitzaven contactes esporàdics amb altres grups per evitar l'endogàmia. Les possibles causes de mort eren el part, infeccions de ferides i de la cavitat bucal, traumatismes produïts per cops accidentals o per violència intra-específica o per predadors.