ILÍADA. Cant XI

               

Surt el sol. Zeus envia la Discòrdia al campament dels grecs. La deessa s’instal·la a la nau d’Odisseu, al mig de les tropes, i inspira a tots els guerrers el desig d’entrar en combat. agamèmnon es posa una armadura extraordinària, amb tres serps dibuixades a la cuirassa: es prepara per a la seva aristeia. Els guerrers formen vora la fossa; Zeus els deixa anar una rosada bruta de sang, presagi de la mortaldat que s’acosta. A l’altra banda, els troians formen al voltant d’Hèctor, que recorre els rengles i esperona els guerrers.

                Quan entaulen combat, Agamèmnon avança com un foc destructor que arrasa un bosc i fa recular els troians fins les portes de la ciutat, però rep una ferida al braç i s’ha de retirar del camp de batalla. Hèctor se n’adona i, seguint el consell dels déus, abriva les tropes, com un caçador els seus gossos. Comencen les gestes d’Hèctor, que mata comandants i tropa rasa; ho abat tot com un vent poderós. Un cop ferit Diomedes per Pris (també anomenat Alexandre), els argius fugen. Odisseu resta tot sol, encerclat; es defensa  com un porc senglar, queda ferit, brama de dolor. Menelau i Aiant fill de Telamó corren a fer-li costat; Menelau l’agafa per la mà i se l’emporta. Aiant avança com un riu cabalós que arrossega tot el que es troba al seu pas.

                Hèctor, a l’altre costat del camp de batalla, no ha vist res d’això. El seu auriga Cebríones, però, s’adona que els troians fugen d’Aiant, i llavors tots dos s’endinsen en les tropes i trenquen les files dels aqueus. Hèctor, amb la llança, l’espasa i rocs, es passeja per entre els enemics; Aiant s’espanta i fuig, protegit pels seus companys.

                Mentrestant, el fill del déu Asclepi, Macàon, guerrer i metge de l’exèrcit aqueu, ha estat ferit per Paris. Nèstor l’acompanya a les naus, fins a la seva tenda. Pàtrocle s’hi presenta, enviat per Aquil·les, per saber amb qui torna Nèstor del camp de batalla. Davant seu, el vell es queixa que Aquil·les senti llàstima pels ferits de la guerra, ell que se n’ha retirat i els ha portat desastres, i repassa tots els ferits un per un; sembla que Aquil·les només es preocupi d’ell mateix; aviat es penedirà del seu egoisme. Nèstor exhorta a Patrocle a convèncer Aquil·les de tornar a la guerra; si ell no hi vol tornar que cedeixi l’armadura a Pàtrocle, i que aquest darrer entri en combat amb tots els mirmídons. Nèstor, el més assenyat dels aqueus, fa una proposat enraonada que portarà al desastre.

                Pàtrocle se’n torna. De camí, troba el guerrer Eurípil, ferit, que li demana que el guareixi. Eurípil està desesperat: no hi ha salvació, els troians han ferit els millors guerrers, els aqueus defalliran sobre les naus. Pàtrocle el guareix. Tota l’angoixa d’una derrota imminent li pesa a sobre.          

(Versió de Pau Sabaté)