És de nit. Els aqueus estan
aterrits. A l’assemblea, Agamèmnon s’alça, plora rajant com una font i proposa
tornar a casa. Després, reunit a la
tenda amb els vells aqueus, busca una sortida a la situació. Nèstor proposa fer
l’intent d’apaivagar al ira d’Aquil·les, portant-li regals i dient-li “paraules
meloses” perquè torni a combatre. Agamèmnon reconeix l’error d’haver ofès a
Aquil·les; ara està disposat a restituir-li l’honor amb regals fabulosos: set
calderons, deu talents d’or, vint calderes, dotze cavalls, set captives de
guerra, Briseida mateixa – i Agamèmnon assegura que no l’ha tocada -; i a més,
si conquereixen Troia, li permetrà que ompli la nau amb tant d’or i de bronze
com pugui i que triï vint troianes, les més boniques després d’Helena; i, un
cop retornats, encara li ofereix una filla seva amb un dot enorme i set ciutats
ben poblades. Agamèmnon es revaixa tant com pot, desesperat.
Així comença l’anomenada
ambaixada a la tenda d’Aquil·les . Tres guerrers li van a oferir el tracte;
Fènix, Aiant i Odisseu, acompanyats de dos heralds. El troben tocant l’arpa a
la tenda, amb Pàtrocle que l’escolta assegut davant seu. Aquil·les els acull
bé, els ofereix menjar, està satisfet que el necessitin. És el moment dels
grans discursos. Odisseu parla de la por que tenen, del dolor que senten per la
destrucció imminent de les naus; explica que els troians els tenen acorralats;
evoca fins i tot el pare d’Aquil·les per entendrir-lo; li diu que, si odia tant
Agamèmnon que no en vol els regals, almenys es compadeixi dels aqueus.
Aquil·les està desenganyat de la
guerra: tan és lluitar com no fer-ho, tan és ser valent o covard, perquè a ell,
que és el millor de tots, l’han forçat a renunciar a Briseida, la captiva e la
qual tenia cura com si fos una esposa. Ara sosté que la vida és més important
que qualsevol botí de guerra.Recorda unes paraules de la seva mare: a ell l’esperen
dos destins diferents, morir jove i gloriós a Troia, o morir vell i desconegut
a casa seva. I diu que vol tornar a casa, a Ftia, i oblidar-se de l’honor de
les guerres.
Fènix, que ha cuida d’Aquil·les
d’ençà que era petit i el veu com un fill, li demana que domini la ira. Li
recorda la història de Meleagre, l’heroi etoli que, quan els etolisi els curets
lluitaven per apoderar-se de les despulles del senglar de Calidó, també es va
retirar de la batalla, enfurismat amb la seva mare. I es va negar a tornar-hi
encara que tothom li fes súpliques, fins a l’últim moment, quan els dards ja
picaven a la cambra mateixa; llavors la seva esposa, Cleòpatra, li va recordar
què passa quan una ciutat capturada, i a Meleagre el cor se li va estovar i va
entrar en combat.
Aquil·les no cedeix, tot i que
ja no sembla tan decidit a tornar-se’n a casa. Aiant i Odisseu van cap a la
tenda d’Agamèmnon per dir-li que l’heroi no accepta els regals. Aquil·les, cap
dels mirmidons, no tornarà a la guerra fins que Hèctor no arribi a les tendes
dels aqueus. Ha tensat molt la corda, però considera que encara no ha arribat
el moment de deixar-la anar: dominat per la ira, vol que Agamèmnon encara es
desesperi més.
(Versió de Pau Sabaté)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada