STONEHENGE, Un monument en cinc etapes

1.- Neolític mitjà (3000-2920 aC)

Es crea el perímetre del cercle, delimitat per un terraplé interior. A l’inerior, s’hi col·loquen els monòlits de pedra volcànica procedents de Gal·les (bluestones), acompanyats d’enterraments de cremacions. Al sud hi ha una entrada al recinte, i una avinguda resseguida per pals que porta fins el centre. Allà s’erigeixen una sèrie de pals de fusta, alineats cap el sud-est i l’entrada al cercle des del nord-est està emmarcada per dues línies de pals; aquestes dues alineacions assenyalen els punts d’on surt la lluna quan, en un moment precís de la seva òrbita al voltant de la Terra cada 18’6 anys, es produeix un fen+omen que fa que la seva posició passi, en només dues setmanes, de molt alta al cel a just per sobre de l’horitzó, com si fos un pèndol.

2.- Neolític tardà (2620-2480 aC)

S’erigeixen els cinc grans trílits al centre, alineats amb l’eix nord-est/sud-est que assenyala la sortida del Sol al solstici d’estiu, i la posta delSol a l’hivern. A continuació s’envolten amb el gran cercle de pedres dretes i les llindes que les uneixen. Es reordenen els bluestones de la fase anterior en un doble arc. Probablement s’erigeix la Heel Stone (un bloc de 35 tones de pes) més enllà de l’entrada nord-est, i també la Slanghter Stone i les seves dues companyes. Es construeixen dues edificacions amb forma de ferradura, adossades al terraplé interior, i s’erigeixen dues de quatre Station Stones, alineades amb un eix sud-est/nord-est que marca la sortida de la Lluna pel sud i la posta pel nord durant el fenòmen pendular relacionat amb la seva declinació astronòmica.

3.- Edat del coure (2480-2280 aC)

S’enretiren els dos monòlits que acompanyaven la Slaughter Stone  per ampliar l’entrada nord-est. Es construeix el primer tram de l’avinguda des d’aquesta entrada i seguint el traç dels solcs provocats per l’erosió peroglacial. A cada banda de l’avinguda s’excava un fossat amb terraplens exteriors i interiors. Al recinte, dins de l’espai que delimiten els trillits, és possible que es fes una nova disposició de bluestones en cercle. S’excava un gran clot a la cara nord del gran trillit, amb finalitat indeterminada, que talla l’arc de bluestones i també el cercle exterior de foratsQ i R. Finalment s’erigeixen monticles sobre els edificis en ferradura adosstas al terraplé que esdevenen túmuls.

4.- Primera edat del bronze (2280-2020 aC)

Les bluestones dels forats Qi R es reorganitzen en un cercle exterior, mentre que les que hi havia a l’interior dels trilits es reorganitzen per formar un oval.

5.- Edat del bronze mitjana (1650-1520 aC)

S’excaven dues anelles de forats rectangulars a l’exterior del cercle. Es creu que potser estaven destinades a acollir algunes de les bluestones, però sembla que mai no es van arribar a utilitzar i es van acabar omplint de sediments.