El bronze final va fer entrar les societats en un període de grans novetats i de canvis profunds. Es va tractar d'un trasbalsament tan decisiu com el que havia comportat l'agricultura o la ramaderia mil·lenis abans. Va canviar gairebé tot: des del sistema d'enterrar els morts a la casa, a la manera de fer la guerra o la visió del món. Aquestes alteracions tan importants van anar acompanyades de canvis en els elements més humils, com la ceràmica. Podem adonar-nos que una societat ha entrat en aquesta època per la presència d'una mena de ceràmica domèstica que, malgrat ser feta a mà, sembla que s'ha fet amb el torn; és brillant, d'aspecte metàl·lic, amb solcs decoratius molt ben fets a la superfície i que anomenem “acanalada”.
Aquests canvis i trasbalsaments tan importants que es produïren a partir del 1200 aC cal associar-los a un fenòmen migratori de desplaçament d'importants grups tribals. Això no seria, necessàriament, sinònim d'invasions. Europa presenta un seguit de planes interrunpudes sols per les valls dels gran rius i que enllacen les estepes russes amb l'Auitània; al sud només les muntanyes balcàniques, els Alps i els Pirineus suposen obstacles geogràfics importants. Aquests grups que es desplaçaven no tenien una cultura absolutament uniforme i comuna, encara que compartien alguns trets culturals, com és lògic, i sembla que tenien la mateixa base lingüística.
Les societats camperoles anaven transformant en gran part els sistemes agraris de manera imperceptible, i adaptaven la seva estructura econòmica a un tipus de societat on els “grans homes”, aquells que disposaven de reconeixement social dins del grup i, per tant, de certa autoritat, anaven entrant en contacte amb els “viatgers” portadors de metalls, de perles de collarets i d'elements exòtics i de prestigi. És evident que en el si d'aquesta societat camperola, els intercanvis s'havien de fer mitjançant aquells individuus privilegiats que tenien l'autoritat d'introduir les novetats; aquesta és una constant de totes les societats àgrafes on els canvis han de ser introduïts pels que són acceptats com a líders del grup camperol.
Aquests canvis i trasbalsaments tan importants que es produïren a partir del 1200 aC cal associar-los a un fenòmen migratori de desplaçament d'importants grups tribals. Això no seria, necessàriament, sinònim d'invasions. Europa presenta un seguit de planes interrunpudes sols per les valls dels gran rius i que enllacen les estepes russes amb l'Auitània; al sud només les muntanyes balcàniques, els Alps i els Pirineus suposen obstacles geogràfics importants. Aquests grups que es desplaçaven no tenien una cultura absolutament uniforme i comuna, encara que compartien alguns trets culturals, com és lògic, i sembla que tenien la mateixa base lingüística.
Les societats camperoles anaven transformant en gran part els sistemes agraris de manera imperceptible, i adaptaven la seva estructura econòmica a un tipus de societat on els “grans homes”, aquells que disposaven de reconeixement social dins del grup i, per tant, de certa autoritat, anaven entrant en contacte amb els “viatgers” portadors de metalls, de perles de collarets i d'elements exòtics i de prestigi. És evident que en el si d'aquesta societat camperola, els intercanvis s'havien de fer mitjançant aquells individuus privilegiats que tenien l'autoritat d'introduir les novetats; aquesta és una constant de totes les societats àgrafes on els canvis han de ser introduïts pels que són acceptats com a líders del grup camperol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada