Edat del Bronze i excedent

El nou equipament de l'Edat del Bronze exerceix, al començament, molt poca influència sobre l'augment de la producció primària; en general, es reservaven les comoditats de la civilització per a ciutadans i cabdills de guerra. L'excedent produït pel camperolat era absorvit i canalitzat per divinitats i sacerdots, reis o aristocràcies militars. Però a l'Orient part d'ell es va aplicar aobres públiques reproductives, com per exemple canals, que van ampliar la superfície conreable i augmentaren el rendiment. La nova economia urbana va estimular l'agricultura especialitzada per al mercat, en oposició a l'agricultura amb la finalitat de subsistència; cal dir que un camperol individual o un llogarret de camperols, en comptes d'intentar la producció de la totalitat de l'aliment necessari per a la comunitat, podia concentrar-se sobre el conreu més ben adaptat als sòls locals, per exemple l'olivera, i obtenir el cereal i les lleguminoses fent el canvi amb les olives que sobreven mitjançant el mercat. On existia diversificació de sòls, l'adopció d'aquest sistema incrementava la producció. El comerç i l'expansió política permeteren l'aclimatació de noves plantes o nous animals en aquelles zones que no els posseïen abans.

És improbable que la nova economia del bronze augmentés sensiblement el proveïment total d'aliments. No sumistrava al camperol eines de metall més eficients. El camperolat d'Egipte i Palestina, així com el 'Europa, encara llauraven la terra amb les mateixes arades neolítiques i amb aixades de fusta, així com segaven el cereal amb la falç de sílex. Tan sols encavat del 1.500 aC comencen a aparèixer falçs de bronze, en reproduccions egícies o entre relíquies europees. I les destrals de bronze eren massa costoses com perquè es fessin servir de manera intensiva en la neteja de boscos.

El ferro, de manera contrària, va plantejar una situació molt diferent. Sobre l'any 1.000 aC, els camperols de Gerar, a Palestina, feien servir fulles d'aixada de ferro. Equipats amb destrals de ferro, els camperols europeus, després de l'any 700 aC, pogueren atacar seriosament els boscos de la zona temperada. La millora en els mètodes de cominicació va estimular l'agricultura especialitzada i la difusió de noves collites i nous animals. Amb eines de ferro era més fàcil excavar canals i sèquies de drenatge, així va ser possible obrir al conreu zones considerables. Després de l'any 200 aC, el treball del camperol va veure's alibviat amb la invenció de màquines irrigadores, impulsodes per bous, que extreien aigua dels rius i canals.