Bronze Mitjà

Les societats camperoles del bronze mitjà es van nodrint de metalls. Al començament explotaven les vetes metal·líferes properes en radis de poques hores de camí des de l'assentament humà. Quan aquests s'anaven esgotant, calia anar a cercar-les en indrets més allunyats i remots; per això calia disposar de coneixements importants de les tècniques de prospecció minera. Aquest accés al coneixement era sempre un camí dificultós. No n'hi havia prou en conèixer el porcés de treball dels metalls. La metal·lúrgia no era una activitat més dins del grup camperol, tot i que els tallers es trobessin en estances indiderenciades d'un assentament de cabanes o en una cova. Es tracta de comunitats on el prestigi no calia encara manifestar-lo amb signes externs de caràcter material. En aquestes societats els elements simbòlics de prestigi poden ser molt subtils, no s'han de manifestar necessàriament amb cases més grans o amb tombes amb més ofrenes.
Tenim evidències dels metal·lúrgics gràcies als motlles, als martells de miners o als objectes que fabricaven i havien de ser persones d egran prestigi. S'havien de desplaçar. A l'edat dle bronze mitjà no es pot entendre sense parlar de viatgers quee s movien pel territori, no pas necessàriament en grans rutes, sinó en expedicions a llocs ben determinats on sabien què anaven a cercar, on coneixien el territori i, probablement, hi tenien interlocturos. Si aquests intercanvis es feien sota fórmules de reciprocitat o bé com a intercanvis rituals, si anaven acompanyats d'una litúrgia més o menys fastuosa, avui no ho podem saber. Tanmateix és molt significatiu que tots els elements metàl·lics coneguts siguin elements d'abillament personal, són armes que també es relacionen amb el prestigi.
Són aquests viatges, els que enllaçaven comunitats aldeanes les unes amb les altres, formant cadenes d'intercanvi a vegades molt llargues i en les quals els individus que manufacturaven i els que rebien el producte no es coneixien entre ells, ja que els cercles de coneixement ern sempre entre els més pròxims. No cal excloure viatges llargs, d'exploració, com els que segles després emprendran algunes comunitats de la Mediterrània oriental, ja sigui per via continental o marítima.
Els que en aquest tipus de societats, aldeanes o àgafres, emprenen llargs viatges i retornen amb èxit adquireixen un prestigi propi dels grans herois i, passats els anys, fonamenten llegendes que poden arribar a ser mítiques. Hi ha objectes que formen part de l'aixovar d'aristocràcies guerreres. En aquesta fase, els “grans homes” van adquirint els elements necessaris tant d'ordre material com mental per esdevenir autèntics aristòcrates es posa d manifest amb l'arribada de nous elements metàl·lics i ceràmics que van anar influint l'utillatge que ja existia i s'hi van barrejar.
La intensificació dels contactes comercials porta a ampliar la distància dels viatges i a l'augment de la seva seguretat. Hem d eveure aquestes societats camperoles que entren en contacte com un sistema d'aiguabarreig on en el si d'unes societats cada vegada més comunicades s'estableixen relacions simbiòtiques també ne le camp de les idees, dels valors, dels sitemes normatius i de comportament, és a dir en la totalitat dels camps culturals. Aquest món complex de relacions implica també la circulació de persones que emigren d'un grup a l'altre. És en aquest context que hem de començar a parlar de l'arribada dels indoeuropeus.
Els objectes es produïen per satisfer les necessitats d'una elit aristocràtica i també guerrera. Aquests objectes no han de provenir necessàriament del comerç d'objectes. Allò que circulava no era només l'objecte, sinó la idea. L'abundància de materials no es pot atribuir solament als intercanvis i a les relacions establertes per alguns individus privilegiats; cal parlar de grups importants de persones que es desplacen d'un lloc a l'altre, sense que ho facin forçats per la sobrepoblació, en un món on els camins sempre han estat permeables i on no hi ha fronteres.