Ibers

-->

La cultura ibera no apareix de manera uniforme a tot el territori on es dóna; de fet cadascun dels pobles que la integren respon de manera diferent als estímuls econòmics, artístics i religiosos que suposa el contacte amb les persones vingudes d'Orient: fenicis i grecs.

Se suposa que l'àrea cultural ibera és el resultat d'un procés d'expansió a partir d'un focus originari i que porta a l'assimilació de pobles diferents , fins i tot amb altres llengües no iberes. En origen, els ibers eren societats tribals, continuadores de l'Edat del Bronze , que experimenten una crisi interna caracteritzada per l'aparició de creixents desigualtats al seu interior.

L'arribada de cartaginesos i grecs accelera aquest procés de diferenciació interna, ja que afavoreix l'aparició, als pobles indígenes, d'autoritats centralitzades que garanteixen la producció de bens (metalls, cereals, ...) que interessen als colonitzadors i al comerç que es manté amb ells. Per la seva banda els comerciants forasters ofereixen a les incipients aristocràcies iberes tota mena de bens de prestigi: armes, joies, vi, teixits, perfums, ... D'aquesta manera es desenvolupa una classe aristocràtica que exerceix el poder polític, controla els recusrsos econòmics i gaudeix d'una manera de viure que imita els pobles de la Mediterrània Oriental. A la segona meitat del segle III aC aquesta diferència social ja es manifestava, segons indiquen els luxosos aixovars funeraris trobats a les tombes.

En aquest procés va tenir molt a veure el control d'un dels principals recursos econòmics de la societat ibera, el que va portar a cartaginesos i grecs a les costes peninsulars: els metalls preciosos. Les mines iberes més riques es trobaven al sud de la peninsula. L'agricultura també arriba a un desenvolupament important. Al nord de l'àrea ibera (l'actual Cataunya) existeix una important i pròspera agricultura cerealística. Les enormes sitges trobades evidencien l'existència d'excedents agrícoles que es van embarcar cap a ultramar, el comerç dels quals deuria produir sucosos guanys als grups dirigents.

Aquest procés condueix a la formació d'autèntiques monarquies, sovint hereditàries. Les societats iberes disposaven de veritables nuclis urbans que per la seva extensió o monumentalitat poden ser considerades autèntiques ciutats. Assentaments protegits per muralles i establerts en llocs elevats. També existeixen altres enclavaments secundaris destinats a la defensa, i finalment nuclis de poblament dispers dedicats a explotar recursos naturals, i ocupats per camperols, ramaders, miners o pescadors.

Les cases eren molt senzilles. Normalment tenien forma rectangular, amb una superfície mitjana de 20 metres quadrats: l'espai mínim per una família formada per la parella i fills, que du a terme gran part de la seva activitat quotidiana a l'exterior de la vivenda. Habitualment les cases es construïen a partir de zòcols de pedra seca o lligats amb fang, que servia de suport a una pared de tàpia o d'adob, acabada amb argila o guix. La pavimentació era de terra batuda o argila compactada.