El canvi cultural que suposa el pas de la vida de caçador-recol·lector a la vida de granger o de pagès és molt gran. No és solament una nova forma de guanyar-se la vida. Es tracta d’una forma de vida nova i diferent que implica, entre altres coses, assimilar el concepte “treball”. Les societats de caçadors i recol·lectors són societats amb poques necessitats i el seu coneixement del medi natural els permet abastir-se amb facilitat sense incorporar el treball. Els caçadors són societats ocioses que desconeixen el concepte de treball. Així doncs, els darrers caçadors de la prehistòria no devien tenir gaires estímuls per transformar la seva forma de vida, a no ser que algun imperatiu els obligués a fer-ho. D’altra banda, la seva adaptació als cicles naturals els permetia mantenir una confiança il·limitada en la capacitat de reproducció dels fruits del bosc i dels animals; per tant, les societats caçadores no sembla que fossin unes societats angoixades pel que menjarien l’endemà. En tot cas, el simple coneixement del creixement de les plantes o dels mecanismes de la reproducció dels animals en captivitat no sembla que hagi de ser un estímul suficient per fer canviar unes comunitats adaptades des de feia milers d’anys a un sistema que havia demostrat a bastament la seva bondat i el seu bon funcionament. Pretendre explicar el Neolític com un “progrés” de les societat humanes enfront de la dura “lluita per la supervivència” dels caçadors i recol·lectors, perd arguments a partir d'aquesta altra mirada que es proposa. Per tant, segurament van haver de concòrrer molts factors per produir un canvi en el sistema dominant. Sembla lògic creure que la nova realitat climàtica i paisatgística va afavorir que l'explotació de recursos fos més diversificada i es va produïnt l'aprofitament de recursos alternatius, dels quals anteriorment no eren tinguts en compte.
El desaprofitament de recursos per part d'una comunitat humana es pot deure a molts factors, en alguns casos lligats a la manca de necessitats i en d'altres a la manca de solucions tècniques. També es van produir formes d'explotació més intensives d'allò que tenien més a mà o van haver d'introduir canvis en els ritmes i circuits de les seves migracions en funció de la disminució de la humitat del sòl i del procés de canvi climàtic. Com més variada és la captació de recursos i com més ampli és l'espectre de la recol·lecció, més intensiva és l'explotació d'un mateix espai, i aquest sol fet afavoreix la sedenterització. A més la sedentarització requereix més recusos tècnics que no pas el sistema practicat pels caçadors d'herbívors del quaternari i també constància en el control del petit territori dels voltants. El conjunt de canvis en les estratègies de subsistència que podem entreveure en els darrers grups de caçadors i recol·lectors de la nostra prehistòria havia de tenir repercussions en els patrons d'assentament, ja que cercavenm indrets de fàcil accessibilitat a recursos molt variats.
Bosch, Josep; Santacana, Joan
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada