METALLS I ALIATGES

D’entre els vuitanta metalls coneguts a la natura, a l’antiguitat tan sols  s’utilitzaren vuit. La major part dels que coneixem avui dia estaven fora de la capacitat tecnològica prèvia al s XIXI. La principla dificultat és que necessitaven altes temperatures per a fondre’ls o per separar-los d’altres elements acompanyants.

El Coure, l’Or, la Plata , el Plom i el Ferro s’utilitzaven com a metalls independents o bé foren la base de les principals aliatges; en canvi l’Estany, el Cinc i el Mercuri s’utilitzaren pràxticament només com a part de l’aleació amb els altres metalls i tan sols de manera minoritària s’han identificat objectes fabricats en Estany i Cinc. El mercuri és un cas singular ja que a temperatura ambient apareix en estat líquid.

Dels vuit metalls, només quatre apareixen en estat natiu (coure, or, plata i ferro), i tot i que podrien haver-se aprofitat en una fase premetal·lúrgica – excepte el coure que fou el primer dels metalls amb què es va treballar – no hi ha proves de la seva utilització abans del V mil·leni aC, quan es desenvolupa i expandeix la veritable activitat metal·lúrgica a Euroàsia.

Una de les explicacions estaria relacionada amb l’abundància de cadascun d’aquests metalls a les regions del planeta on es desenvolupà la seva tecnologia. El coure és més abundant que la plata o el ferro, però no pas que l’or.La seva relació amb altres primeres matèries del Neolític hi tindria molt a veure. La tecnologia lítica forma part del bagatge històric des de l’inici de la humanitat i al Neolític s’experimenta i descobreis una gran varietat de materials lítics als que es dona un ús material i funcional, alguns dels quals en estreta relació amb el coure: les turqueses i la malaquita. Al mateix lloc on es buscaven aquestes pedres o minerals era possible trobar el coure natiu, però no l’or. Aquest es localitza a les sorres sedimentàries dels rius, lloc on no era habitual buscar altres materials. L’obtenció delq ual es feia mitjançant la batuda o rentat de les arenes fluvials. En contraposició, el coure i altres minerals i pedres com ara el sílex s’obtenien frabcturant roques i amb tècniques mineres d’extracció. No hi trets en comú entre el coure i l’or que permetessin relacionar-los. En canvi el coure pot aparèixer junt mab altres minerals de ferro i plomdels quals sí tenim constància del seu ús abans del V mil·leni aC.

Tot i que el ferro és el segon metalls més abundant a la terra, després de l’alumni, la seva presència en estat natiu és molt reduïda: tan sols es coneix el ferro meteòric, procedent dels metòrits caiguts a la terra, de petit tamany majoritàriament. Això fa que hi hagi una distribució aleatòria del metall, sens epoder establir-se cap relació geogràfica amb els llocs on podien obtenir-se altres minerals de ferro utilitzats com a pigments. 

També el fet que no sigui fàcilment deformable, com el coure i l’or, a temperatures ambient amb un teball de forja i que calgui fer-ho en calent, necessitant unes eines adequades (tenalles) per a la subjecció de la peça i de les quals no en tenim cap mena de constància arqueològica en etapes neolítiques, limitaren la seva utilització premetal·lúrgica.