Utillatge agrícola Edat del Ferro

 L’agricultura de l’Edat del Ferro representa un progrés respecte dels períodes anteriors. Les tècniques agrícoles han avançat notablement i les eines del camp són de ferro. Del condicionament del terreny a l’emmagatzematge del cereal se succeeixen diverses tasques per a les quals es requeria una gran diversitat d’estris.

Es produeix un avenç molt important en les tècniques agrícoles gràcies a la presència i l’ús del ferro. Probablement no va ser un avenç revolucionari, si no progressiu. El ferro va esdevenir ben aviat un material destinats als objectes bèl·lics. S’introdueix en l’utillatge agrícola, ramader i artesanal cap a finals del s V i principis del s IV ane, en època ibèrica plena, i es fa omnipresent en la vida quotidiana en els segles II i II ane. Els primers estris agrícoles que apareixen a Catalunya en el segle VI són molt escassos, això no obstant la destral ja es coneixia així com el magall i la falç. Les formes i utilització dels primers estris agrícoles de l’Edat del Ferro van perdurar gairebé intactes fins a l’Edat Mitjana i fins la Revolució Industrial. Els instruments de ferro són d’un material més eficaç, dur i persistent, però les formes i les aplicacions van evolucionar poc.

Les pràctiques agrícoles actualitzades ja eren conegudes d’antic, però amb els estris de ferro el rendiment dels productes agrícoles és molt superior. L’arada amb rella de ferro tirada per animals i conduïda per una persona i l’ús de la falç de ferro per a la sega, juntament amb el molí rotatori, van intensificar la producció alimentària i conformen una maquinària bàsica que perdura fins la revolució industrial moderna. Els canvis significatius del treball agrícola nom s’observen fins al primer mil·lenni ane; en l’època ibèrica es coneixien una gran varietat d’estris i tècniques, darrere de les quals hi devia haver sectors productius molt especialitzats,