Guerra de les Gal·les: Any 57 aC. Campanya contra els Belgues

 

            De seguida que Cèsar arriba al seu territori, estableix una aliança amb una de les tribis, els rems, que l’ajuden al llarg de la campanya, juntament amb un grup d’edus. Els belgues s’apleguen per lluitar contra Cèsar i assalten Bíbrax, ciutat dels rems. Cèsar acudeix en ajut de la vila i derrota els belgues que decideixen canviar d’estratpegia: tornar cada poble al seu territori i acudir només quan un d’ells sigui atacat. Cèsar assetja Noviodúnum, la fortalesa dels suessions, i ataca Bratuspàncium, fortalesa dels bel·lòvacs; ambdues ciutats acaben rendint-se i els seus habitants són perdonats.

                La guerra més important és la que fa contra els nervis, el poble més ferotge de tots. La batalla és molt dura per als romans, i fins i tot Cèsar ha de lluitar en primera línia. Finalment, els nervis són derrotats. De sis-cents senadors nervis només en queden tres, i de gairebé seixanta mil homes que podien portar armes, cinc-cents; Cèsar perdona i protegeix els supervivents. La seva actitud és totalment diferent amb els aduàtucs, els quals, fent veure que es rendeixen, acaben per atacar els romans; Cèsar ven els cinquanta-tres mil supervivents coma esclaus. Acabada la campanya, estaciona les legions en els quarters d’hiverns i marxa a la Gàl·lia Cisalpina. El senat romà, en saber les seves gestes, decreta una festa de súplica durant quinze dies.