Guerra de les Gal•lies. Any 58 aC: Campanya contra els Helvecis

Els helvètics, a la recerca de millors terres, decideixen passar per la provincia romana de la Gal•lia Narbonense, després de demanar permís als romans. Cèsar encara és a Itàlia, i no té prou efectius per enfrenta-s'hi, per la qual cosa durant quinze dies demora la resposta – que finalment serà negativa. Els helvecis decideixen aleshores passar a través del territori dels sèquans i dels edus. El general, a la vista de la seva proximitat al territori de la província romana i amb l'excusa que els edus li han demanat ajuda contra els helvecis, ataca aquests mentre creuen el riu Saona. Després que ha anorreat una quarta part de la nació, que encara no ha creuat el riu, els helvecis li envien una ambaixada manifestant-li la voluntat d'ocupar el territori que vulgui concedir-los, però no rebutjant la guerra si no accedeix a la seva petició. Cèsar i els edus continuen les hostilitats contra els helvecis i els derroten a prop de la ciutat d'Autum. Després de la seva rendició, els fa tornar al seu país per usar-los com a contenció dels germànics; tanmateix, abans acaba amb uns sis mil homes que havien mirat de fugir d'amagat; dels tres-cents seixanta vuit mil helvecis que havien sortit del país, només hi tornen cent deu mil.

A continuació, els edus i els sèquans li demanen protecció contra els germànics del rei Ariovist, al qual havien cridat els mateixos gals que mantenien lluites internes. Cèsar demana entrevistar-se amb ell ja que, durant el seu consolat, el rei havia estat nomenat amic de Roma, però Ariovist es nega a desplaçar-se i, quan finalment ho fa, rebutja renunciar a les seves conquestes. Cèsar ocupa la ciutat sèquana de Besançon i es prepara per a la guerra, quan els romans són víctimes del pànic envers els germànics. El discurs de Cèsar per animar-los acaba quan aquest declara la seva intenció d'atacar els germànics ni que sigui només amb la desena legió en la qual confia. Això infon valor a tothom. Després de diversos movimets tàctics per ambdós bàndols, a la batalla final, els romans guanyen clarament. Hi ha un gran carnatge, però Ariovist fuig creuant el Rin. Cèsar deixa instal•lades les legions en els quarters d'hivern i va a la Gàl•lia Cisalpina per dedicar-se a l'administració de les províncies.