Primers llogarets

El llogaret s’imposa com a marc de la comunitat des dels inicis de la sedentarització; així doncs en un començament és tan sols l’expressió de l’espai de la família o del clan, que reprodueix probablement modalitats d’implantació de tendes o cabanes lleugeres. La seva evolució ve propiciada per l’adaptació de l’habitatge a les noves tècniques agrícoles. 

Van nèixer al Creixent Fèrtil, allà é son les excavacions han donat els registres més antics del procés de sedentarització. Es tracta de petites comunitats de caçadors-recol•lectors, atrets per un cereal silvestre que hi abundava, beneficita per la darrera gran etapa humida, i qu oferia l’immens avantatge de poder conservar-se un cert temps; ja que era difícil, per no dir imposible, traginar aquestes reserves en el transcurs dels seus desplçaments, la possibilitat d’emmagatzemar aquests cereals va ser, ben segur, el factor determinant per a la fixació humana. Numèricament escasses al començament, aquestes primeres comunitats no coneixen en aquest període un gran desenvolupament, i estan formades solament per algunes cases de les que hi ha dificultats en establir el seu nombre. 

Situaríem cronològicament aquests períodes entre els anys 10.000 i 7.600 ane a Palestina (Mallaha, Nahal Oren) i a la riba d el’Eufrates (Mureybet). No es tracta encara de comunitats agrícoles, sino tan sols de grups que viuen en comú de la cacera i de la recol•lecció de cereals, l’emmagatzematge dels quals no podia ser massa important i no disposa d’estructures arquitectòniques específiques.