Guera de les Gàl·lies Llibre III Esdeveniments de l’any 56 aC

Galba, legat de Cèsar, va a passar l’hivern amb les seves tropes a la zona dels Alps suïssos, on és atacat pels pobles alpins prop d’Octodur. A punt de ser anorreat pels gals, aconsegueix finalment salvar-se i va a passar l’hivern a la Narbonense. Cèsar creu que la Gàl·lia està pacificada quan, de sobte, torna a esclatar la guerra mentre ell és a Il·líria. Els pobles de la zona de la Bretanya francesa es rebel·len contra Cras i rtenen els emissaris que aquell els ha enviat. Cèsar, en saber-ho, ordena fabricar un estol de naus i es reuneix amb l’exèrcit. En la llista de causes que aporta Cèsar per la campanya que comença contra els pobles de la costa oceànica, afegeix que els gals són amants de les revolucions, i renuents a perdre la seva llibertat. Per tal d’impedir que més pobles gals s’uneixin a la rebel·lió, divideix l’exèrcit i l’envia a diversos punts de la Gàl·lia.

                Es descriu la costa atlàntica i les vies de la regió, així com la descripció de les naus que usen els gals, comparant-les amb les romanes i subratllant-ne els avantatges per navegar per l’oceà. Cèsar pren bona nota d’això per a futures experiències.

                S’endega un combat naval. Els vaixells romans estan en desavantatge perquè són més baixos i menys resistents; tanmateix, amb uns garfis els romans enganxen els pals i vergues dels vaixells enemics, en destrossen el velam i aborden les naus, convertint el combat en una lluita “terrestre”. Amb l’ajut d’una sobtada encalmada dels vents, aniquil·len l’estol gal. Els vènets i els seus aliats es rendeixen. Cèsar els castiga severament per no haver respectat els emissaris: mata tot el senat i ven la resta com a esclaus. Mentrestant a la regió de l’actual Normandia, Quint Tituri Sabí aconsegueix provocar amb enganys l’atac dels gals i vèncer-los. Les altres tribus es rendeixen perquè segons Cèsar, si bé els gals són d’esperit guerrer, no tenen un caràcter fort i resistent a les derrotes. El jove Publi Cras, a l’Aquitània, derrota els sociats. En saber aquest fet, algunes nacions aquitanes s’uneixen i convoquen guerres fins i tot d’Hispània. Cras els venç i s’apodera del seu campament. Queden amb vida nomé suna quarta part dels aquitans i càntabres. Les altres nacions es rendeixen.

                Cèsar torna a creure que la Gàl·lia està pacificada tret d’algunes nacions belgues, situades entre el que ara és Normandia i Bèlgica. En la lluita, aquestes tribus usen una tàctica semblant a la de guerrilles, amagant-se al bosc després de cada cop. A la vista d’això, Cèsar ordena talar els arbres i amuntegar-los a banda i banda de les tropes a manera de protecció. Quan està a punt de fer-se amb la reraguarda gal·la, les tempestes el fan desisitir-ne, i retira les legions al campament d’hivern, no sense haver indendiat pobles i cases.