No
està clar quina mena d'estudis calia seguir per convertir-se en
sacerdot. De fet, sembla que no tots sabien llegir i escriure, però
també n'hi havia quee s formaven en teologia a les Cases de la Vida,
que tan poden ser escoles com biblioteques. La carrera de novici
s'encetava amb un bany de purificació amb aigua freda del Nil, que
simbloitzava el Nun o oceà primigeni, un bany que a aprtir d'quell
moment el jove sacerdot repetiria cada dia de la vida fins a quatre
vegades i sempre abans d'entrar al temple. De fet, en els temples
grans es van arribar a construir enormes piscines esglaonades que
facilitessin aquestes ablucions que incloïen rentar-se la boca amb
una solució de nitrit i fregar-se el cos amb olis perfumats.
La
puriicació, doncs, no concernia tant a l'esperit com el cos físic.
La primera condició per ser admès a la societat del temple era
havers estat circumcidat, i la segona, la d'afeitar-se tot el cos,
sense oblidar-se celles i pestanyes. Calia fer-ho cada tres dies, per
evitar polls i britícies.En teoria també havien d'abstenir-se
d'ingerir certes menges, com la de carn de vaca, porc, ovella, colom
pelicà i peix, i le shortalisses, mongetes i alls, però a la
pràctica , sembla que en cada temple només es prohibia el consum de
la carn o vegetal rebutjat per aquell déu. Tampoc no es podia menjar
la carn de cap animal que fos vist com la reencarnació d'un déu i
que, per tant, es considerava sagrat.
Una
vegada complerts tots aquests requisits, el sacerdot passava
considerar-se un purificat o uab,
el grup de clergues més nombrós i de menor rang en la jerarquia
sacerdotal. Les seves funcions podien ser des de dur els objectes
sagrats o executar sacrificis d'animals, fins a conduir la barca
sagrada o supervisar els dibuixants, pintors i escribes del temple. A
partir d'aquest moment, i a fi de preservar la seva puresa, els seus
vestits s'havien de teixir mab un fil net i estar tallats seguint un
patró. També estaven obligats a dur sandàlies, que durant els
rituals havien d'estar fetes de papir, mentre que per als rituals
funeraris, es col·locaven una túnica de pell de lleopard a sobre,
com s'aprecia en nombroses pintures.
La
netedat corporal havia d'anar acompanyada d'un altre tipus d
enetedat, de caire més ètic. Els sacerdots es regien per un codi
estricte: “No has d'entrar mai al temple en estat
d'impuresa: no has de pronunciar falsos testimonis, no has de
desitjar enriquir-te, ni acceptar suborns, ni menystenir els pobres a
favor dels poderosos, no has d'utilitzar falsos pesos i mesures i no
has de parlar sobre els rituals que duus a terme perquè són secrets
i pertanyen al temple” Pel que
fa a la resta, podien tenir la seva professió fora del temple i
també els era permés de casar-se i gaudir de la vida familiar, amb
el compromís de ser monògams i d'abstenir-se de mantenir relacions
sexuals uns quants dies abans d'entrar al temple , i també de
copular amb ballarines i sacerdotesses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada