Condicions d'alimentació

L'agricultura no va desenvolupar-se a tota la humanitat existent, sinó que primerament sorgí en una àrea molt reduïda, al Creixent Fèrtil, una zona de transició entre Àfrica i Àsia. I probablement la invenció de l'agricultura es deu a la cultura i no pas a una adaptació biològica a una possible font d'aliment disponible. Segons el model inicial de l'hominització l'àrea en la que els homes van inventar l'agricultura havia de proporcionar les condicions inicials d'abundància. Una abundància de gramínies amb llavors comestibles, havent-n'hi tantes que ni els ocells, ni els innombrables rosegadors les podien esgotar. Però les condicions d'alimentació que proporcionen les gramínies no són excessives: no tenen una massa de proteïna concentrada i nutritiva i a més son dures.

Pot haver hagut mai una superfície tan gran i uniforme, amb alguna espècie de cereals silvestres que hi creixès, amb la que un petit grup d'homes (per exemple una família extensa) pogués alimentar-se dels fruïts dels grans? S'estima que es necessiten 3 Kg per dia i persona per a cobrir les necessitats: una família extensa (10 persones) tindria la necessitat de 30 Kg dia i, per a un any, farien falta més de 10 tones. Tot i que els cereals només cobrissin la meitat de les necessitats d'alimentació serien necessàries la capacitat de recol·lecció de 5 tones l'any per satisfer aquestes necessitats. Ara plantegem-ho per a un poblat de 100 habitants: caldrien 50 tones per a una alimentació parcial i 100 per una completa. On seria possible collir manualment aquesta quantitat? Es podria fer front als problemes d'emmagatzematge d'aquesta mena de provisions? Plagues de rosegadors, consum extra d'energia que suposava la recol·lecció, període de pluges i com mantenir secs els cereals recol·lectats, aparició de floridures, són problemes als quals hauria de fer front aquesta societat. Els grups haurien d'estar preparats culturalment i biològica per afrontar aquests reptes.

No sembla que els avantatges inicials fossin l'element que determinés el seu conreu ni el seu consum. A nivell calòric, tan les olives, les anous com les mongetes les superen. Els cereals no ofereixen ni la quantitat ni la qualitat necessària per a suposar una alternativa atractiva a l'alimentació habitual d'aleshores. Per a alimentar una petita comunitat calia unes quantitats que semblen poc realistes, calent dedicar-hi un esforç massa actiu que hauria superat el rendiment energètic esperat.