Alimentació a la prehistòria

A l'inici de l'hominització va produir-se el canvi d'una alimentació vegetal menys nutritiva a una basada en la carn. D'això n'hi havia en abundància perquè les condicions favorables de l'est de l'Àfrica havien propiciat la formació d'enormes manades de grans animals, amb diversitat d'espècies. Aquest progrés es va donar en una situació d'abundància, per l'aprofitament de l'abundància. La recerca de fruites madures sempre ha jugat un paper important en l'alimentació dels homes. La diferenciació entre els colors que és capaç de fer l'home i els primats juga un paper bàsic en aquesta supervivència. Aquells capacitats per distingir el color vermell poden buscar amb l'objectiu de trobar els fruïts vermells madurs. Això en l'època climàtica de l'edat del gel, amb l'adversitat que suposa, hi havia grans quantitats d'arbustos nans amb aquests fruïts rogencs durant la seva maduració, que proporcionaven vitamines i protovitamines en abundància, éssent un element de l'alimentació absolutament essencial i no tan sols un suplement nutricional. Així doncs els dos grups de substàncies nutritives poden classificar-se en formes concretes d'alimentació. La font proteïnica més important era la carn dels animals. L'energia l'aportaven els greixos, els fruit secs oleginosos, les grans quantitats de baies dels boscos i els pantans, així com els bolets, tot i no constituir part de l'alimentació bàsica. El pas de les baies madures als grans madurs és el que constuteix el gruix del procés cap a la producció de vegetals, el pas de la recol·lecció a la producció. Les gramínies no es localitzaven en les zones on vivia l'home del gel, o si n'hi havia eren molt estacionals i en un nombre molt reduït. Aquestes llavors són pròpies de zones amb climes semi-sècs i semi-desèrtics, precisament on no hi florien els aranyons ni els gerds. Aquest element geogràfic afegeix dificultat a la tyransició entre baies i fruits a els grans i llavors. Cosa que no passa amb la carn, les peces de cacera eren molt similars les que es trobaben en els territoris de l'edat del gel i les espècies de la vora de la Mediterrània. Això ens porta a establir un mapa en què l'home de l'Edat del gel pot anar de cacera sense masses diferències des de l'extrem nord de les zones gelades fins els tròpics africans i asiàtics, però les grans quantitats de baies tan sols estaven disponibles a les regions càlides i a l'estiu i la tardor.