Sabien ocultar tots els
coneixements que tenien sobre tècniques militars i el nombre d’efectius.
Impedien la presència d’estrangers, ocultaven el nombre de baixes, fins i tot
les derrotes a vegades eren amagades. Eren capaços de fer llargues i ràpides caminades
que els permetia agafar per sorpresa els seus enemics.
Els espartans tenien
prohibit per llei realitzar qualsevol mena d’ofici. Dedicaven la seva vida
complertament a la guerra. Això era possible perquè existien unes classes
inferiors que treballaven per a mantenir-los. L’agagé o educació
espartana estava dirigida a crear ferotges soldats que no tinguessin por a morir
en combat. Els joves vivien descalços i mal alimentats, sofrien els rigors de
la climatologia i dormien en llistres que es fabricaven ells mateixos amb
canyes. Estimulats pels més grans, estaven sempre barallant-se entre ells, a
vegades amb nefastes conseqüències. Estava prohibit anar amb torxes o
llanternes pels camins, així s’acostumaven a caminar amb confiança i sense por.
Fins i tot els darrers anys de la instrucció havien de superar una prova d’hombria
que consistia en ocultar-se pels camps amb un punyal i el menjar indispensable,
i de nit assetjar a algun esclau i caçar-lo.
Practicaven el que es
coneix com a guerra psicològica fent demostracions de poder que mermaven la
moral dels enemics. Utilitzaven túniques vermelles que servien per amagar la
sang de les ferides i portaven llargues cabelleres que els feien semblar més
alts, distingits i terribles.
