Guerrers d'Esparta

 

 Els Hipòlites espartans tenien fama de ser els més valents i temuts de Grècia. La seva superioritat en el camp de batalla es basava en l’empenta i disciplina dels soldats, però també de les estratègies si marrulleries que feien servir amb els seus enemics. Comptaven amb altres recursos, menys heroics però molt efectius: el secret, la sorpresa i l’engany.

    Sabien ocultar tots els coneixements que tenien sobre tècniques militars i el nombre d’efectius. Impedien la presència d’estrangers, ocultaven el nombre de baixes, fins i tot les derrotes a vegades eren amagades. Eren capaços de fer llargues i ràpides caminades que els permetia agafar per sorpresa els seus enemics.

    Els espartans tenien prohibit per llei realitzar qualsevol mena d’ofici. Dedicaven la seva vida complertament a la guerra. Això era possible perquè existien unes classes inferiors que treballaven per a mantenir-los. L’agagé o educació espartana estava dirigida a crear ferotges soldats que no tinguessin por a morir en combat. Els joves vivien descalços i mal alimentats, sofrien els rigors de la climatologia i dormien en llistres que es fabricaven ells mateixos amb canyes. Estimulats pels més grans, estaven sempre barallant-se entre ells, a vegades amb nefastes conseqüències. Estava prohibit anar amb torxes o llanternes pels camins, així s’acostumaven a caminar amb confiança i sense por. Fins i tot els darrers anys de la instrucció havien de superar una prova d’hombria que consistia en ocultar-se pels camps amb un punyal i el menjar indispensable, i de nit assetjar a algun esclau i caçar-lo.

    Practicaven el que es coneix com a guerra psicològica fent demostracions de poder que mermaven la moral dels enemics. Utilitzaven túniques vermelles que servien per amagar la sang de les ferides i portaven llargues cabelleres que els feien semblar més alts, distingits i terribles.