Va ser la
naturalesa canviant de la consciència humana la que va portar la gent a suposar
que hi havia una altra esfera d'existència i que els éssers d'aquesta esfera
interactuaven amb les persones del món material. Com més habitava una persona,
o un grup d'elles, l'extrem introvertit de l'espectre de consciència, més a prop
es considerava o consideraven d'aquest altre món.
Les tres
dimensions interconnectades de la religió: l' experiència religiosa eufòrica i
transcendent que prové del sistema nerviós humà; les creences religioses que
procedeixen fonamentalment dels intents de codificar les experiències
religioses; i les pràctiques religioses que introdueixen la gent en les
experiències religioses i manifesten les creences.
"Experiències",
"creences" i "pràctiques". Es contempla el
fenomen religiós des de la perspectiva de les civilitzacions antigues, no des
del punt de vista actual.
La religió,
fonamentalment, està basada en la creença en regnes sobrenaturals i entitats no
materials. Les percepcions d'aquests regnes invisibles deriven del funcionament
electroquímic del cervell (...) El contacte amb aquest regne és el que anomenem
experiència religiosa.
La suposició
que la presa racional de decisions i processos com l'adaptació sensible a
l'entorn poden explicar tot comportament humà pertanyent al passat no té cap
fonament. Hem de ser conscients de la irracionalitat del passat (i de la del
present)
Els "estats alterats de
consciència"... i de com van poder ser interpretats en un sentit social,
també en relació amb les condicions econòmiques i de jerarquia:
Les atresorades
experiències d'origen neurològic constituïen els fonaments del treball ordenat
pels vidents que portava a la construcció de les enormes tombes, les quals, al
seu torn, presentaven una imatge de les relacions materials d'explotació tan
eterna i immutable com les pròpies tombes.
En
un món de successos inexplicables, d'incertesa constant, les experiències
d'"estats alterats de consciència" proporcionaven, doncs, una
possible resposta...
Ara bé, sembla ser que aquestes respostes no
podien ser gaire variades. El funcionament del cervell humà no és gaire
diferent en cada cas particular. Sotmesos a experiències neurològiques
semblants, les visions dels xamans de pobles molt distants també s'assemblaven
una mica...
Les sensacions
del moviment a través d'un passadís subterrani cap a un inframón i també la del
vol cap a mons superiors per trobar-se amb éssers i animals estaven integrades
als seus cervells.
La
universalitat gairebé total de la creença en un cosmos estratificat i en un
desplaçament entre ells pot ser atribuïda al funcionament del sistema nerviós
humà en certa varietat d' estats alterats.
Al Neolític, la
gent va construir models del cosmos en superfície (...) En fer això, van
escapar de la diversa maror de passadissos i càmeres laberíntiques i
subterrànies que recorria la gent del Paleolític Superior. Cada caverna té una
topografia diferent de la de totes les altres. La gent del Neolític va eliminar
el laberint variable i el va substituir amb estructures més simples i predecibles
del seu propi disseny. Gràcies a això van aconseguir un major control sobre el
cosmos.
El contracte de
consciència (el que un podria anomenar el component psicològic), juntament amb
la seva cosmologia estratificada associada, proporciona les unitats estructurals,
episodis que constitueixen part de l'estructura profunda d'un mite (...)
Aquestes unitats estructurals alliberen profundes emocions (...) Aquests
contextos carregats d'emoció faciliten l'evocació de significats
"profunds" (...) L'emoció (...) interioritza els mites i els grava a
foc en les ments de les persones.
El canvi a la
domesticació [d'animals i plantes] es va donar com a resultat de les freqüents
activitats rituals .
Els usos
econòmics de l'animal haurien estat un subproducte d'una domesticació d'origen
religiós (...) La domesticació d'animals ja estava inserida conceptualment en
la visió del món i el complex socio-ritual (...) abans que la gent comencés
realment a pastorejar els uros (...) [Tot i que] no estem suggerint que la
domesticació dels animals tingués lloc de la mateixa manera a totes les parts
del món
L'ordre social
en el món material va ser imitat mitjançant una jerarquia d'éssers espirituals
"a l'altre món" (...) Durant el Neolític hi havia una jerarquia
social en desenvolupament que formava part d'una cosmologia global (...) La
religió, allotjada en la cosmologia, validava els drets sobre la terra i l'
autoritat d' aquells que s' encarregaven de la construcció de monuments i el
seu ús.
En
conclusió:
El comportament
econòmic no pot ser separat del comportament simbòlic.
És impossible
analitzar les religions i cosmologies antigues d' una manera que no sigui
superficial i perifràstica si no s' admet la contribució del sistema nerviós
humà, ja que aquest produeix diàriament diversos estats de consciència
Un
valor de la religió, fins i tot de la més primitiva, implica també un canvi
social prometedor: el compromís de l' individu per arribar, mitjançant l'ús de la seva capacitat intel·lectual,
a identificacions universals amb els seus semblants:
La religió
(...) va ser la primera eina de discriminació social que no es basava en
l'edat, el sexe o la força física.
