El
coneixement que tenien els escribes de l’escriptura sagrada, els jeroglífics,
els va permetre escalar fins el graó més alt de la societat egípcia i
convertir-se en auxiliars indispensables del faraó.
L’ofici
d’escriba va estar estretament lligat al desenvolupament de l’escriptura. Va néixer
en temps pre-dinàstics, en una forma simple consistent en pictogrames que representaven
de forma realista persones, animals o cosa. Amb el temps va elaborar-se un
mètode fonètic més sofisticat que permetia expressar conceptes abstractes i
emocions. Era un sistema que incloïa molts signes i regles, i això va fer que
sorgís un grup professional amb capacitat per dominar-ho i escriure textos molt
elaborats, primer als murs dels monuments i tombes i, des de la IV dinastia com
a mínim, damunt de papirs.
El
treball dels escribes va tenir una dimensió religiosa des d’un bon començament,
coma resultat que els jeroglífics que feien servir eren paraules divines que
tenien un caràcter màgic-religiós. Es considerava que el déu Thot fou l’inventor
de l’escriptura i patró dels escribes.
La
gran consideració social on van arribar els escribes va quedar reflectida en
les estàtues que es van fer d’ells a partir de la V dinastia. Podia ocupar un
lloc en qualsevol de les institucions de l’estat, des del clergat fins l’exèrcit,
passant per l’economia i la distribució de parcel·les i gra. Entre tot ells hi
havia grans diferències d’estatus. Un escriba reial o el d’un visir eren molt
més importants que un escriba de províncies “comptador de gra”.
La
formació dels escribes es portava a terme a les Cases de Vida, institucions
annexes als grans temples i, conseqüentment, regides pel clergat. L’alumnat aprenia
utilitzant material econòmic, fragments ceràmics, llesques planes de calç,
abans d’escriure sobre papir, un material car que sempre va ser monopoli reial.
Un
cop superades les proves, entraven a la vida professional. Ho feien en tres
àmbits principals: l’administració, l’exèrcit i l’esfera religiosa. L’àmplia
administració de l’estat era la que oferia més possibilitats de treball. A l’ingressar-hi
es convertien en funcionaris que assumien tasques com ara l’organització del
país i dels diferents ministeris, la recaptació d’impostos, la realització de
censos i registres, l’organització dels arxius reials o la supervisió de treballs
agrícoles i ramaders. Els escribes podien ascendir al més alt nivell de l’aparell
administratiu i arribar a ser una autèntica celebritat.
Alguns
d’ells van arribar a convertir-se en autèntics literats, i gràcies a la seva
extraordinària feina ens han arribat relats i contes, textos d’educació moral,
himnes, poemes, cròniques... L’orgull que sentien pel seu saber exclusiu feia
que existís entre ells una contínua rivalitat professional. El títol d’escriba
fou de tal importància que va sobrepassar els límits del propi ofici d’escriure
i llegir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada