Ulisses. el retorn de l'heroi.

  

Amb les narracions mítiques, com l’Odissea d’Homer, els grecs d’època arcaica tornaren a familiaritzar-se  amb el mar que havia estat sota el seu domini absolut quatre segles abans, a l’Edat del Bronze, quan florí la civilització micènica.

    L’Odissea ens porta un moment posterior de la història de Grècia, que en enrunar-se la societat micènica al segle XII ane, el poble grec s’aventura altre cop a la mar a la recerca a de noves terres i contactes comercials , al damunt d’uns vaixells que en prou feines portaven una vela quadrada, un pal, un espoló de proa i uns rems.

    De manera lenta, des del segle X ane, van anar restablint-se les relacions comercials a la mar egea. Això va propiciar un moviment que, a partir del s VIII ane, cristal·litzà en el moviment d’expansió9 que coneixem com la colonització.

    En aquest escenari d’exploració i retrobament amb el mar, Ulisses es convertirà en model d’actuació en un univers ple de perills i misteris durant un periple en el que ell mateix viatjarà des de la condició d vell guerrer èpic fins a heroi d’un nou mon.

    Gràcies a Ulisses, els grecs d’època arcaica sabran moure’s en un mon que canvia. Deixa enrere l’heroi que defensa el concepte d’honor guerrer. Representa el viatge amb les seves oportunitats i els seus riscos , i la capacitat d’adaptació a un mon sempre en moviment.

    Després del col·lapse de la societat micènica (finals del s XII ane) la majoria de la població grega vivia en petits poblats formats per unes dotzenes de famílies. Actuava com a líder d’aquesta nova societat rural el Basileus i el marc d’actuació era l’Oikos, la Hisenda. Si el Basileus no mantenia el lideratge corria el risc de ser substituït per altres membres de la comunitat que hi aspiraven.