MICENES

Societat de cabdillatge o quefatura. Els seus àmbits d’influència són reduïts i determinats pel lideratge d’un cabdill o aristòcracia guerrera que poden denominar-se regnes.

S’organitza a l’entorn d’una ciutat principal, protegida per una poderosa fortalesa. Allà hi resideix l’aristocràcia guerrera, així com el governant, cabdill o reietó que habita el palau.

            El gruix de la població es dedicava a l’agricultura, ramaderia i a feines artesanes, essent els esclaus la capa més baixa de la societat dels regnes. El palau representava el poder del rei o cabdill i també era l’expressió d’un sistema de govern centralitzat que controlava  la redistribució de bens, així com l’aprovisionament d’aliments (gra, oli, mel, bestiar…) primeres matèries (metalls, pells, tel·les…) i manufactures (onaments i mobiliari).

            L’abundància d’armament descobert en els enterraments i l’estudi antropológic de les restes de le tombes, amb abundància de ferides mortals, ossos trencats i curats, confirmen que l’activitat guerrera formà part essencial de la cultura micènica.