El tipus de gran terratinent romà no és el granger que dirigeix
l’explotació. Ans el contrari, és l’home que viu a la ciutat, practica la
política i vol, abans que res, percebre rendes en diners. La gestió dels seus
béns està a mans de serfs inspectors (villici).
La
producció de gra no
produïa rendes en el mercat. Roma està tancada a l’entrada de blat:
l’aprovisionament era públic, directament de l’Estat; també perquè el preu no
soporta el transport des de l’interior, que encariria extraordinàriament el producte.
El treball amb esclaus no és el més propi per als cereals, sobretot amb el
sistema romà de conreus alternats amb una exigència laboriosa que requereix una
atenció pròxima i l’interès del propi camperol. Això es tradueix en què les
terres productores s’arrendessin als colons: llauradors de parcel·les que
quedaven com a supervivents dels camperols lliures, que havien sigut expulsats
pels grans propietaris. Però el colon
no és un arrendatari lliure, independent, com un empresari rural: el senyor
posa els instruments, el villicus
intervé l’explotació. Se l’imposen unes càrregues de treball, principalment les
prestacions corporals en temps de collita. La concessió de camps als colons
equival a una forma d’administració pel senyor que es val de pacel·listes.
La
producció per a la venda
per “gestió pròpia” comprèn el producte de preu alt: oli, vi, hortalisses,
ramaderia, aus de corral, conreus especials ... Aquests conreus feren
retrocedir el sembrar grans a les terres menys fèrtils que ocupaven els colons.
L’explotació de la hisenda es fa pel sistema de “plantacions” i els
treballadors són esclaus. Els esclaus s’allotgen en construccions properes als
estables pel bestiar. Contenen dormitori, infermeria, prevenció, taller pels
obrers. Ve a ser com una caserna. El treball està disciplinat tipus militar:
les seccions, sota comanament d’un caporal, formen a primera hora, i sota la
inspecció de capataços (monitores)
van a la feina. La producció és per al mercat mitjançant el treball servil, amb
la persuasió del fuet. L’esclau no té propietats, tampoc família. Només el villicus conviu en habitació a part amb
una parella (contubernium) en
matrimoni esclau. És obligatori perquè ella (villica)
actua com a suboficial de càmera (una mena de furrieleria). Disposa d’una propietat
servil, una propietat en caps de bestiar que pasturen pels camps del senyor. La
gran massa d’esclaus no disposa d’aquest peculi
ni d’una relació sexual monogàmica. El comerç sexual és una mena de prostitució
intervinguda, amb premi per les esclaves per a la cria dels seus fills.
La caserna d’esclaus no pot propiciar la
reproducció per si mateixa, ha de complementar-se amb la compra constant de
nous individuus, que es feia habitualment a preus molt baixos. L’explotació
agrícola depèn de la compra regular d’homes al mercat d’esclaus. En el moment
en què falla l’abastiment s’arriba al punt crític en l’evolució de la cultura
antiga. I això succeeix en el moment en què s’acaba la tendència expansiva de
l’Imperi Romà, hi ha la pacificació interior i exterior; passa perquè es va
contraure i reduir l’aprovisionament regular del mercat d’esclaus amb material
humà, suposant una aguda crisi de mà d’obra. A les casernes d’esclaus calia un
continuat aprovisionament de mà d’homes, ja que per si mateixos no podien
sostenir-se. Al decaure l’aprovisionament també va decaure la producció.
De tota manera la reducció de material humà va
portar a la millora de la tècnica mitjançant l’educació dels treballadors
escollits. Però es va arribar a l’esgotament del cicle i les grans plantacions
van haver de reduir el nombre d’esclaus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada