PROCÈS FORMATIU D’ISRAEL (1050-930 aC)

El procès formatiu d’entitats polítiques que podem qualificar pròpiament d’israelites es situa en un escenari caracteritzat per diversos factors. L’enfonsament del sitema  de l’Edat del Bronze Tardana que hi havia a la regió, va deixar la regió en condicions d’autonomia i per tant de llibertat d’acció respecte a les interferències externes. La crisi del centralisme dels palaus permet reequilibrar el pes polític institucional i socio-econòmic dels components agro-pastorils de base. Els processos d’innovació tecnològica i de sedenterització tribal comporta una major condensació demogràfica i una ampliació dels horitzons cognoscitius, econòmics i polítics tant en el sentit espacial com temporal.

Les tribus israelites no són les úniques que ho desenvolupen. Estan en contacte amb altra gent amb qui es senten més o menys afins, i en són més o menys complementàries (o competitives) en el pla econòmic i en l’explotació dels recursos. La diversitat i la complementarietat són els trets que prevalen respecte a les velles ciutats estat, mentre que l’afinitat i la rivalitat són les que predominen respecte a altra gent d’origen tribal i de vocació política “nacional”. El conflicte amb les primeres pot ser dràstic, assumint formes violentes i desembocant en crisi agudes, però a llarg termini dóna solucions més complexes i amb tendència a l’estabilitat. El conflicte amb les segones, en canvi, precisament perquè es produeix dintre d’una opinió comú, d’un plantejament similar de l’explotació territorial, resulta insalvable durant més temps.

La fase “formativa”, i que comprèn ben bé un segle i mig (entre els s XI i el X), parteix de gran fragmentació de ciutats estat i de petites entitats tribals per arribar a estabilitzar-se en mitja dotzena d’entitats polítiques de mitjanes dimensions. Parteix de dues cultures amb interferència d’una tercera: l’agro-urbana de les planures, l’agro-pastoril dels altiplans i la plenament pastoril dels deserts de l’interior, que per la seva mobilitat s’insinua freqüentment a territori palestí. El punt de trobada suposa la recomposició d’aquestes cultures diverses en una societat complexa i econòmicament interactiva.