Un aspecte important de la religió grega
va ser que, tot i que hi havia sacerdots i sacerdotesses, aquests no
pertanyien a una organització centralitzada que tingués tant de poder
com en les civilitzacions orientals. No existia, per tant, un clergat
interessat en obligar a la població a mantenir unes creences
determinades. Això va fer possible que al si de les famílies riques, que
no necessitaven el treball per a la seva subsistència, hi sorgissin
persones amb curiositat i afanys de coneixement que van poder pensar
lliurement, sense haver d’enfrontar-se a les idees establertes per una
casta de sacerdots.
La llibertat de pensament i expressió de
les teories més diverses que es va produir en el poble grec és un dels
factors que van permetre que al seu si naixessin la filosofia i el
denominat pensament racional. Aquesta expressió es refereix a les idees
que intenten d’explicar els fenòmens naturals i humans sense haver de
recórrer a la intervenció dels déus, i cercant entre aquests principis
relacions de causa i efecte.
En principi, qualsevol activitat que
intentés d’ampliar els coneixements era considerada com a filosofia.
Entre els primers temes que van interessar els filòsofs hi havia la
formació del món i de la matèria.
La ciència grega es va originar a les
ciutats jòniques de l’Àsia menor. S’ha dit que allí hi va néixer la
ciència, però la realitat és que a d’altres civilitzacions orientals
anteriors ja s’havia acumulat un bagatge considerable respecte dels
coneixements científics. Alguns grecs van estar en contacte amb aquelles
cultures i van fer de pont cultural amb Occident. Cap al segle VI a.C.,
van aparèixer dues escoles: la jònica, representada per Tales de
Millet, que observava els fenòmens naturals i els explicava sense haver
de recórrer a qüestions sobrenaturals; i la pitagòrica, representada per
Pitàgores de Samos, amb la qual es va desenvolupar de manera
considerable l’aritmètica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada