Els grecs creien que els astres exercien una
influencia decisiva sobre les persones, creença que van transmetre als romans.
Aleshores el pronòstic mitjançant l’astronomika era considerat una ciencia a
Roma, aleshores centre del poder polític i econòmic, i a Alexandria, ficus de
la investigación matemática, astronómica i mèdica.
Aquesta ciència
comprenia la predicció tant dels moviments dels astres com dels canvis “en el
món que aquests astres envolten”, és a dir el que nosaltres entenem com a
Astrologia. De fet els termes Astronomia
(lleis que regeixen el sastres) i Astrologia
(estudi del sastres) s’havien fet servir de manera indistinta per a
referir-se a l’estudi dels cossos celestes. Però l’Astrologia entesa coma forma
d’endevinació havia apregut cap a principis del s III aC, per influencia
mesopotámica.
Els habitants de
l’antiga Babilònia, els caldeus, consideraven que el sastres, igual que
intervenien en el temnps atmosfèric i en el creixement de la vegetació, ho
feien també en assumptes humans i els fonòmens celestes els servien coma
indicis de l’èxit de les accions empreses. Mancats de coneixements precisos
sobre les evolucions planetàries, es servien per als seus pronòstics dels
eclipses de Lluna, del seu colo a l’ocàs i dels planetes que l’acompanyaven.
Els avisos dels seus sacerdots afectaven en general a pobles sencers i als seus
reis.
Aquest costum es va
conservar en la tradició grega amb el nom katholikón
prognostikón.Les nacions els corresponia determinades influències segons el
quadrant del cel que les regeix.
Els avenços de les
observacions astronòmiques permeteren als grecs prediccions molt més
àmplies i variades. En elles tenien gran
importancia els planetes i les seves posicions relatives entre sí i respecte al
Sol, la Lluna i les constel·lacions del Zodíac. Però la novetta mé simportant
va ser que al món grec les prediccions no estaven reservades als governants,
sinó també es realitzaven per la población corrent amb el nom de genetlialogía, pràctica que encavat va
extendre’s als romans.
Les influències
astrals eren més significatives en certs moments, per exemple, a l’anarva
emprendre algún projecte o en le momento del naixement. Els astròlegs
determinaven la situació dels astres en el momento pel que es feia la consulta
i interpetaven les senyals que oferien. La moda astrológica va extendre’s entre
les clases que podien pagar-se les consultes
i va reforçar creences populars més antigues com per exemple les que interpretaven els
eclipses o l’aparició de cometes com a signes funestos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada