Itinerari dels aqüeductes

El funcionament dels aqüeductes romans es basava en la força de la gravetat, que impulsava l’aigua des de la déu de la muntanya fins una ciutat situada a una cota inferior. El pendent havia de ser suau i uniforme, això obligava a travessar vall i turons mitjançant tunels o arqueries. Al llarg del recorregut es col·locaven piscines, per decantar impureses, i també dipòsits de redistribució d’aigües.

FONT

La primera captació d’aigua es feia en una déu muntanyosa amb aigües netes i saludable, lliures de vegetació i llim. Per a baixar desnivells importants es construïen canals en forma de cascada.

PISCINA

En el tram inicial de l’aqüeducte, l’aigua passava per un dipòsit de decantació, anomenat “piscina limaria”. Allà el corrent produïa una certa sedimentació del llim i les impureses.

SISTEMA DE SIFON

Una opció per salvar els desnivells del terreny era el sistema anomenat de sifó. L’aigua anava per una tuberia des d’un punt  a l’altre lleugerament menys elevat de manera que la pressió era suficient per impulsar-la.

ARQUERIES DE VARIS PISOS

Una opció per franquejar un curs fluvial era construir un pont d’arcs. Podia tenir tan sols un pis, dos o tres. El canal passava per damunt i estava cobert.

CANALS I POUS

La conducció d’aigua es feia per sota terra majoritàriament, per canals la construcció dels quals suposava un complex treball col·lectiu. Un cop el recorregut estava fixat, s’excavaven un seguit de pous (putei) a 70 m de distància entre ells, i quan s’arribava a la profunditat desitjada començava la construcció del canal, o specus. Els pous servien per retirar la terra en cistells i per baixar el material constructiu. Mitjançant una grua es despenjaven els blocs de pedra, que podien portar-se d’una pedrera propera. Aquests quedaven

encaixats sense argamassa i configuraven les parets del túnel Per a la seva impermeabilització generalment s’aplicava com a revestiment una capa d’opus signium, una argamassa fabricada amb fragments de teules i ànfores pulveritzades. Aquests però no es tancaven, sinó que s’utilitzaven per a les obres periòdiques de reparació del canal. 

ARCADES

Per travessar un espai obert mantenint un desnivell suau a vegades es construïen llargues seccions d’arcades. Després d’emergir del subsol podien extendre’s varis quilòmetres fins la ciutat.

CASTELLUM AQUAE

Quan l’aigua arribava a la ciutat, es recollia en un dipòsit normalment enterrat, que es deia Castellum Aquae. Molt ben decorats, eren on es realitzava la distribució de l’aigua en varis canals que abastien la ciutat.