NEOLÍTIC MITJÀ (5.500-4.500 aC)

Les comunitats agrícoles, basades en les plantes i els animals domèstics, van assolir un desenvolupament consiederable. Al Neolític mitjà es perfecccionen les eines i les tècniques agrícoles, com la descoberta de l’arada amb rella de banya de cérvol, que segons sembla estaba tirada per bòvids. La nova eina permetia el conreu dels sòls més durs de les terrasses i una millor productivitat. Continuava el conreu de les espècies Triticum monococcum, Triticum diccocum, Triticum spelta, però l’espècie més documentada és el Triticum destivum. L’ordi va mantenir la seva importancia económica. El mil sembla que va mantener sempre una posición modesta i el Secale i l’Avena no van esdevenir, segons sembla, conreus purs.
No coneixem actualemnt els productes acabats obtinguts dels grans de cereals i de la farina mòlta amb l’ajuda dels nobrosos molins, però hem de suposar que feien servir les mateixes receptes que en el Neolític antic. L’alimentació a bases de cereals sembla ser la predominant i d’ús quotidià. S’utilitzaven probablement les farinetes de grans de cereals de tipus coliva i s’hi barrejaven llavos d’algunes espècies de lleguminoses o fruits d’arbres conreats o espontanis. També podem siposar que consumien algún tipus de farinetes a base de cerals molts amb més finesa. Per bé que no podem excloure la preparació d’algunes varietats de pans o coques, encara no disposem de permetin mantener aquesta afirmació.