Societats amb emplaçaments que disposaven d’un perfecte domini estratègic, abundància d’aigua, terres fèrtils, vetes d’argila, proximitat a jaciments miners i fàcils comunicacions, propicien la configuració dels principals nuclis de distribució i aprovisionament de productes materials a les zones determinades, cosa que porta a constants i importants processos de transculturalització.
Les transformacions culturals, sociopolítiques i econòmiques són múltiples: canvi d’una societat igualitària, clan o tribu, d’agricultors i ramaders autosuficients, a una societat estratigràfica de productors d’excedents, dedicats al manteniment de l’element humà ocupat en altres tasques diferents: terrissaires, metal·lúrgics, paletes, teixidors, etc..., especialistes deslligats de la producció directa d’aliments i el paper dels quals estaria relacionat amb la centralització i redistribució dels excedents comunals.
No hi ha dubte que el principal factor que accelerà aquest procés d’enriquiment d’aquesta mena de societats fou l’explotació de les mines i el comerç del mineral, iniciant el camí cap a formes de vida més lucrativa basades en els recursos del subsol. Aquest desenvolupament no és conseqüència d’un llarg procés d’evolució social, sinó com a resultat principalment de la intrussió de grups humans portadors de la tècnica metal·lúrgica procedents d’altres zones. Auquest ritme de canvi que comença a la darrera època del bronze final arriba al seu màxim explendor potenciant l’explotació minera entre finals del s V i mitjans del s IV aC. L’explotació de ferro, coure, plom, anglesita i plata aconsegueix proporcionar un ritme de vida d’actius intercanvis comercials amb els mercats fenicis i grecs, també proporciona control militar de les zones clau d’accés i pas, interrelacions culturals, transvassement d’idees, creences i art que es reflecteixen en els poblats i necròpolis.
Els elements més importants per accelerar el desenvolupament semblen estar relacionats de manera directa amb la producció minera, amb una excel·lent primera matèria (plata) intercanviable, i la situació favorable per a controlar el trànsit de mercaderis pels camins. També si el medi ambient resulta propici, i conforme les tècniques s’anaven fent més elaborades, hi havia un increment de l’agricultura i la ramaderia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada