CALCOLITIC (4.500-3000 aC)

Una economía florent basada en l’agricultura amb arada i la ramaderia permet a les poblacions d’aquesta zona una vida sedentària i fácil. Les tribus calcolítiques van conèixer una veritable explossió demogràfica .

Trobem hàbitats gegantins, amb construccions disposades en cercles concèntrics. Poblacions estimades en 10.000 i 14.000 habitants. Aquets hábitats están edificats a partir d’una planta circular o rectangular preconcebuda. Alguns d’ells presenten una veritable trama de carrers interromputs per places i per construccions d’interés comunitari, essencialment santuaris. És evident que hi havia una jerarquització dels hábitats, a l’entorn d’alguns d’ells hi graviten petits pobles i llogarrets que mantenen una relació de dependencia en vers l’hàbitat principal. Les habitacions són espaioses, sovint están dividides en diverses estances on s’hi troven els fogars, els forns de volta, les banquetes d’argila, les instal·lacions per a l’emmagatzematge i la molta de cereals, així com un nombre impressionant de vasos. També hi ha construccions amb més d’un nivel o golfes , algunes de les quals es feien servir com a santuaris.

La metal·lúrgia del coure i de l’or van tenir un desenvolupament particular. Sobretot es produïen objectes de prestigi que es troven en els nombrosos tresors descoberts i en les fabuloses necrópolis. Aquesta metal·lúrgia determina l’aparició d’artesans especialitzats, taller son es fabricaven cerámica, objectes de metall o eines de sílex, pedra i os. La cerámica va assolors veritables nivells de perfecció, amb un nombre important de peces. Ceràmica produïda amb una tecnología sempre sofisticada, que ja coneixia els sistemes rotatius, precursors del torn terrissaire, per a l’acabat dels vasos.

Com a conseqüència de l’aparició de l’artesanat especialitzat i les creixents necessitats de matèries primeres, així com del fet d’una demanda creixent d’objectes de luxe i de prestigi, es va desenvolupar un sistema d’intercanvis complex i bastant intens, portat a terme per perxones especialitzades. Hi havia una societat jerarquitzada, amb uns grups socials enriquits, amb una dirección i que potser coneixia una protoesriptura. També s’afirma que al Calcolític del sud-est europeu també hi havia protociutats i una organització de tipus Estat. Una organització d’aquest tipus no hauria tigut lloc sense l’existència d’una economía capaç de produir uns excedents. Aquesta sobreproducció va permetre l’aparició d’alguns grups socials que van agafar la dirección de les comunitats.

La información sobre plantes coreades són molt nombroses i sembla que presenten un quadre quasi complert de l’agricultura calcolítica. Més difícil és establir el rendiment per hectàrees ateses les condicions d’agricultura prehistórica. La capacitat d’emmagatzematge d’algun dels hàbitats estudiats s’ha estimat en uns 20.000-24.000 kg de cereals obtinguts en una superfície de 16 hectàrees, la qual cosa indica una mitjana molt bona, de 1.250-1.500 kg/ha. Aquesta collita permetria la subsistència d’una comunitat composta per vint amílies (al voltant de 80-120 persones).

En els hàbitats els dipòsits de cereals són molt freqüents . Els llocs preparats com a dipòsits de cereals es trobaven, la majoria de vegades, a l’interior de les habitacions. A part dels vasos de grans dimensions amb una capacitat de 100-120 litres on es conserven els cereals, a l’interior de les cases hi havia construccions de tova de forma quadrada o rectangular situades sobre el paviment de l’habitació, sota seu o a fora, La forma de les comstruccions difereix d’un hàbitat a l’altra: de forma cilíndrica, en forma de gran vas fet de tova. En algunes habitacions no hi ha menys d’onze dipòsits de cereals conservats en grans vasos dins una mena de caixes de tova de forma quadrada construïdes sobre el paviment de l’habitació, alguna de les quals amb una capacitat de 0’5 m³. Encara que els dipòsits contenien habitualment barreges d’espèciees i de cereals, també s’observen tendències a separar (seleccionar) els cereals a partir de l’espècie o del gènere, de la mida. La preocupació per realitzar monocultius tambés s’ha observat en els hàbitats calcolítics.

Les informacions directes sobre l’alimentació de les poblacions calcolítiques són encara poc nombroses. Encara no es fan anàlisis fisicoquímics de les restes d’aliments preparats que es conserven en els grans vasos. Teninr en compte una sèrie d’indicis alguns investigadors mantenen la tesi de la fabricació de cervesa d’ordi. També hi ha troballes de pa arqueològic (de mill carbonitzat).