Abraham potser fos un home o, més probablement, pot ser la personificació d'una migració de milers de persones des de Mesopotàmia fins Canaan de la mateixa manera que Herakles (Hèrcules) no és un personatge històric, sinó la personificació de la invasió dels doris. Hi ha moltes coses que no estan gens clar (la qual cosa ens alegra molt als historiadors perquè així podem seguir donant-li voltes al cap que és el que més ens agrada). Aquesta migració personificada en Abraham procedia de Mesopotàmia i va ser cap a l'any 1850 aC quan va arribar a palestina establint-se allà. Cal destacar que Abraham i la seva gent són pastors nòmades, el nomadisme és un dels senyals característiques de la història d'Israel. I destaca també la repulsa que en el Gènesi es respira contra les ciutats (recordem l'episodi de Sodoma i Gomorra) que són vistes com l'encarnació del mal. Això és típic de les societats nòmades, de manera que en una zona geogràfica ja completament estructurada al voltant de ciutats-estat, és lògic que els pastors nòmades es trobaran a disgust i emigressin a terres on no hi hagués ni estats ni administració ... i per això, ni impostos, és clar. En el text apareixen referències a usos i costums mesopotàmiques antiquíssimes (Abraham es regeix pels desenvolupaments del codi d'Hammurabi en ús a l'Orient Mitjà en aquells temps), cosa que demostra que la tradició oral va mantenir aquesta història viva durant segles i segles. A més, hi ha diversos episodis que demostren que la nocio "legals" d'Abraham s'inspiren en els codis de dret hurrita i hitita. Abraham adora a Déu sota el nom EL SHADDAI, la traducció més adequada és "el Déu de l'estepa" (i no "el Déu de la muntanya").
El mite d’Abraham i al seva migració fins
Canaan entre el 2.100 i 1.550 aC, coincideix amb el fet de les migracions dels
AMORREUS. Uns semites nòmades que es van anar sedenytaritzant a una part de
Canaan i s’expandiren pel seu sud així com al nord de Síria.
Originari de Mesopotàmia, recorrien el desert
de Palmira i Mari, flanquejant l’Eúfrates per tal que el bestiar pasurés l’estepa
mesopotàmica. Molt propers ètnicament als sumeris, es barrejaven amb la seva població durant els
processons migratoris . També tenien contacte amb nòmades beduins, considerats
més grollers i toscs.
Abraham és el pare de la nació jueva, una nació nòmada que se sent rabiosament lliure i que lluita per la seva independència amb tota la seva ànima, encara que per això hagin d'abandonar les seves llars per viatjar a terres desconegudes. Aquesta idea serà l'eix central del pensament jueu i tindrà enormes conseqüències en el desenvolupament de la seva història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada