El repartiment de les terres era un habitual focus de descontentament permanent. Les terres que posseien els camperols tenien molt poca extensió. Sabem que a les colònies de la Roma arcaica es repartien als colons parcel·les de 2 iugera, sent una iugera de 0,25 hectàrees. També sabem que eren molt habituals els minifundis de 7 iugera o menys. Resulta ser que aquesta mesura és menys de la meitat del mínim necessari per a mantenir una família, utilitzant els mètodes de l'agricultura romana. Però les terres de propietat privada eren tan ols una part de l'extensió total del territori romà. La resta de les terres eren oúbliques (ager publicus). Hi ha la interpretació que les terres privades, aquestes parcel·les tan petites, corresponien als horts que envoltaven les cases de les diferents famílies, i que en aquella època eren les úniques de propietat privada que existien, mentre que les terres de conreu situades fora de la ciutat eren propietat col·lectiva. Les terres públiques sempre van tenir una gran importància i els camperols depenien d'elles per a sobreviure. La majoria eren fruit de les conquestes i aquesta extensió va anar augmentant a mesura que Roma va anar expandint-se.
El problema real és que l'accés a les terres públiques va quedar sota el control dels ric i dels poderosos, que van ocupar-ne gran quantitat i passaren a considerar-les part integrant de les seves possessions ancestrals, mentre que els pobres es van veure expulsats i reduïts a la misèria i a una posició de dependència. El poder dels grans terratinents es basava en bona part en el fet que tenien facultat de concedir el dret d'ocupar aquestes terres als seus clients i deutors, i això està estretament vinculat amb l'exigència de suport i de lleialtat, segurament també de pagaments en espècie i prestacions de treball, a aquells que havien concedit el dret d'ocupació. I això significava de fet l'excloure els plebeus de l'ager publicus.
Allò que exigien els plebeus, que van fer d'aquesta discriminació un dels principals motius de les seves protestes, era que els terrenys públics, especialment les zones acabades de conquerir, fossin repartits en parcel·les que poguessin convertir-se en propietat dels beneficiaris (asignato viritiana)i que deixessin de pertànyer a l'estat i, conseqüentment, deixessin de poder ser ocupats il·legalment pels terratinents més rics.
El problema real és que l'accés a les terres públiques va quedar sota el control dels ric i dels poderosos, que van ocupar-ne gran quantitat i passaren a considerar-les part integrant de les seves possessions ancestrals, mentre que els pobres es van veure expulsats i reduïts a la misèria i a una posició de dependència. El poder dels grans terratinents es basava en bona part en el fet que tenien facultat de concedir el dret d'ocupar aquestes terres als seus clients i deutors, i això està estretament vinculat amb l'exigència de suport i de lleialtat, segurament també de pagaments en espècie i prestacions de treball, a aquells que havien concedit el dret d'ocupació. I això significava de fet l'excloure els plebeus de l'ager publicus.
Allò que exigien els plebeus, que van fer d'aquesta discriminació un dels principals motius de les seves protestes, era que els terrenys públics, especialment les zones acabades de conquerir, fossin repartits en parcel·les que poguessin convertir-se en propietat dels beneficiaris (asignato viritiana)i que deixessin de pertànyer a l'estat i, conseqüentment, deixessin de poder ser ocupats il·legalment pels terratinents més rics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada