Bronze final. Sistema cultural religiós

La societat emergent a la darreria de l'edat del bronze tenia components ètnics de vell fons cultural, visibles des del primer neolític, juntament amb elements nouvinguts de la tradició cultural dels “camps d'urnes”, i al final del període, amb influències procedents del món cultural de la costa sirio-palestina i les illes de l'Egeu. Es tracta doncs d'una barreja de la qual resulta molt difícil individualitzar-ne els elements.

La tradició religiosa del vell fons neolític era una tradició icònica (venus i petites estatuetes d'alabastre) de divinitats femenines del tipus deesa Mare. Els elements que constitueixen el tronc central del sistema religiós d'aquesta època, la concepció que tenien d'allò que és sobrenatural, dels sistemes d'intermediació entre els humasn i aquests éssers sobrenaturals, els intermediaris entre esperits i déus amb la resta de membres de la comunitat, de la litúrgia propiciatòria que se'n derivava i els espais sagrats.
Es desconeixen les formes de l'encarnació i de la naturalesa dels éssers sobrenaturals. No sabem si eren tots atropomorfs o bé n'hi havia de zoomorfs. L'escassetat de representacions porta a concloure que la creença era en éssers sobrenaturals no encarnats. Forces de la Natura, esperits dels elements (airem aigua, foc ...). Esperits, manifestacions dels esperits, i els esperits són multiformes, immaterials, abstractes. Es vinculen a la llum, el foc, a l'aigua, al vent, als raigs del sol, a la brillantor de la lluna, al moviment del mar, al creixement de les plantes, al llamp, al tro, ...Hi ha tants esperits com conceptes materials es manegen. En les societats amb un sistema religiós Animista els esperits estan per tot arreu.
El sistema religiós no té una jerarquia d'esperits, sinó que reposa en una mena d'igualtat de rang. No hi ha experts sacerdots-intermediaris entre els éssers sobrenaturals i els humans, intermediadors a temps complert. Disposen d'especialistes a temps parcial, el poder dels quals es basa en el prestigi adquirit, en la capacitat d'invocar i convocar determinades forces sobrenaturals, en l'eficàcia com a remeiers, en les reconegudes virtut d'endevinaires, en el coneixement exhaustiu de les herbes i productes guaridors. Aquests intermediaris són xamans, bruixots o remeiers, però no sacerdots. Són els que decideixen els rituals, que poden ser de moltes maneres: d'invocació, de conjura, d'expulsió o de petició. I aquests rituals són practicats en el si de petites comunitats, sols amb la presència dels individus implicats. Exceptuant les invocacions col·lectives contra epidèmies, malures de la vegetació o dels animals Aquests intermediaris no són ni més rics ni més poderosos que la resta del grup. El seu poder es manifesta mitjançant elements simbòlics (un collaret, una destral, una joia determinada). És el prestigi qui els confereix l'autoritat.
Els rituals i llocs sagrats són molt difícil de conèixer perquè no solen manifestar-se en temples ni en espais especials. A les forces naturals se'ls invoca o conjura en l'indret on estan, ja sigui una font, una cova, un riu o el mar. Per això les coves segueixen sent no sols llocs d'habitació o d'enterrament, sinó també llocs sagrats on habiten determinats esperits. Aquests rituals estan vinculats a la idea de sacrifici, és a dir a la destrucció d'una part dels productes de la terra, des dels fruits a animals en honor de les divinitats de les quals s'espera algun tipus de complicitat i d'ajuda.
Amb el temps els contactes amb altres cultures els portaran a introduir cultes més més propis de religions antropomorfes. Les transformacioins dels sistemes culturals i religiosos de les societats tradicionals de l'edat del bronze en altres nous que incorporen cosmologies basades en panteons divins, antropomorfos o zoomorfos.