Vida quotidiana als Castros

     

Tenia una gran importància la recol·lecció en la dieta dels habitants dels castros, especialment de les glans. També està provat el consum de llegums i de cereals com el mill o l’espelta. També es consumia carn de vaca, de porc i de bestiar caprí, així com de peix i moluscs als assentaments propers al mar. La prepsrsció i el consum de menjar es feia habitual fora dels habitatges.

      La majoria d’objectes d’us quotidià es deuria fabricar amb fusta o fibres vegetals. Les vaixelles de ceràmica son escasses i molt excepcionals, sempre de caràcter exòtic. Els habiants dels castros treballaven el metall, la qual cosa no és extranya en una zona amb una gran tradició de mines de metalls. Els materials relacionats amb le coure i el bronze són molt comuns , amb una tècnica i uns productes herència de la tradició prehostòrica. Més endavant van incorporant  noves peces destinades en la seva gran part a l’adornament personal. La presència del ferro és molt escassa ja que l’aconseguien per l’intercanvi i es treballava en la farga. Ja al segle IV ane es comencen a dominar els procediments siderúrgics  que van permetre el disposar de noves armes i eines agràries. Tingueren especial destresa en la manipulació de metalls preciosos i van incorporar la soldadura, el granulati la filigrana, aconseguint una orfebreria molt genuina.

      Les troballes arqueològiques reflecteixen una societat de caràcter igualitari, orientació camperola, on la quefatura i el cabdillatge degué ser més aviat de caràcter honorífic. El paper de la dona s’adverteix en funcions transcendents que garantien la cohesió del grup i la legítima transmissió del llinatge. Queda reflectida en la singularitat de la seva vestimenta com a receptores de l’herència familiar. Tenien una especial rellevància en les cerimònies.

Poblats Castros

Els “Castros” van ser els primers assentaments estables i fortificats dels que es té constància al nord-oest de la Península Ibèrica. Els seus emplaçaments són tan variats com ho és el paisatge occidental de les terres cantàbriques., però sempre van procurar als seus habitants una posició d’avantatge que es reforçava amb la construcció de muralles. A les terres de l’interior ocupen turons o pujols aïllats, buscant amb freqüència el control dels cursos fluvials en els seus trams navegables. També apareixen dominant els principals estuaris de la zona, molt apreciats pels navegants de l’antiguitat a l’oferir un espai on refugiar-se en una costa abrupta i abatuda pel mar i els vents, on els “castros” es van succeint, especialment a l‘oest del riu Nalon, en intervals de dos o tres quilòmetres aprofitant caps i línies escarpades dels penya-segats.

Els fossats solen marcar la primera línia defensiva. A més de protecció l’excavació de la trinxera a l’entorn del poblat proporcionava el material necessari per a la construcció de cases i muralles.

Existien grans cases destinades al servei de la comunitat. Apareixen associades als edificis de les saunes. Allà es duien a terme les litúrgies relacionades amb l’activitat política i religiosa de la comunitat. Eren cerimònies de banys de vapor i es relacionaven amb rituals de purificació i d’iniciació. Més enllà de les grans cases comunals s’extenia una trama d’edificis majoritàriament de planta circular.

Astrologia a Egipte

    

Els antics egipcis s’interessaren pel cel des dels inicis de la seva civilització; els sacerdots es dedicaren des de molt aviat a observa i estudiar el moviment dels astres a la bòveda celeste.  Aquest ineterés tenia una motivació pràctica, relacionada en particular amb el calendari, ja que els egipcis van adonar-se’n  que la crescuda anual del riu Nil era a començaments d’estiu, quan l’estel Sirius, la més brillant del cel nocturn, era visible per primera vegada abans de la sortida del Sol. D’aquesta manera l’aparició d’aquest estel va convertir-se en un indicador del començament del cicle agrari i de l’inici de l’any.

    Tot i que sembla que identificaren els planetes com a astres diferenciats de les estrelles, no sembla que prestessin massa atenció als seus moviments ni a les posicions. Això explica que durant molt temps no practiquessin l’astrologia, la “ciència” que considera que els astres tenen ifluència en la vida dels éssers humans, el destí dels quals pot predir-se. A l’Egipte faraònic , aquesta mena de prediccions es feien mitjançant altres mètodes d’endevinament, com ara la interpretació dels omnis i els oracles que trasmetien els déus en els seus santuaris.

    A diferència d’Egipte, a l’antiga Mesopotàmia l’observació dels planetes va portar a l’aparició dels sistemes de predicció astrològica. Els astròlegs començaren fent prediccions sobre la vida dels monarques i els assumptes d’estat, com ara les guerres, però des de finals del segle V ane ja es feien prediccions , els horòscops, sobre individus privats. Es basaven en la idea que la superposició de planetes, el Sol i la Lluna en el moment del naixement determinava el futur d’una persona. Per localitzarels planetes al cel, els astròlegs van fer servir com a referènia dotze constel·lacions que formaven una banda la llarg de la bòveda celeste sobre la que circulen el Sol, la Lluna i els planete. Així van nèixer els dotze signes del zodíac, amb pràcticament els mateixos noms que avui dia.

    Aquest saber astrològic va arribar a Egipte durant l’època baixa  (664-332 ane) i va consolidar-se durant els períodes ptolomèic (332-30 ane) i romà (30 ane 395 dne) Els egipcis van prendre de Mesopotàmia els signes del zodíac, traduïnt el nom a la seva llengua, tot i que van mantenir en gran part la iconografia mesopotàmica. Cal tenir en compte que a més dels dotze signes els egipcis coneixien una latra banda d’estrelles que formava un cercle complert al firmament: els anomenats decans. En total eren 36 estrelles , cadascuna de les quals ocupava deu graus (d’aquí el seu nom) del total de 360 de la bòveda celeste. Usats en època faraònica per a la mesura del temps nocturn, els decans s’incorporaren a la visió del cel tramesa pels mesopotàmics i s’agruparen de tres en tres sota els nous signes del zodíac.