Mentre els aqueus es disposen a entrar en combat, els déus es reuneixen a l’Olimp. Zeus els ordena que es barregin entre els aqueus i els troians i que cadascú d’ells protegeixi a qui vulgui. Perquè si Aquil·les lluita tot sol, pla d’una fúria terrible, els homes de Troia no podran frenar-lo i arribaria a prendre la muralla, contra el destí i tot. Hera, Atena, Posidó, Hermes i Hefest es posen al costat dels aqueus; Ares, Apol·lo, Àrtemis, Leto i Afrodita van amb els troians, cpom també el riu diví Xantos, que els mortals anomenen Escamandre. Zeus trona, Posidó fa tremolar la terra i els cims i arriba a espantar Aidoneu (després més conegut com a Hades), el déu del món subterrani. El conflicte humà es desenvolupa ara en el pla diví.
Inspirat per Apol·lo, el troià Eneas s’enfronta a Aquil·les. Lluiten primer amb llargs discursos que busquen desmoralitzar l’altre, després Eneas li tira una llança, però l’escut d’Hefest l’atura; tira Aquil·les, i la llança passa per damunt de l’esquena d’Eneas; Aquil·les ataca amb l’espasa, Eneas agafa una pedra. Els déus s’ho miren, fins que Posidó vessa boira pels ulls d’Aquil·les i s’emporta Eneas volant.
Aquil·les mata
diversos guerrers, incloent-hi Polidor, germà d’Hèctor; quan aquest ho veu, ja
no pot estar-se de lluitar amb ell. Finalment es troben cara a cara. Hèctor,
tot i que no es tan fort com ell, confia en els déus que decideixen els
combats; li tira una llança, però Aquil·les, amb el suport d’Atena, en té prou
de bufar una mica per desviar-la. L’heroi grec se li abraona quatre cops, però
Apol·lo cobreix Hèctor de boira i se l’emporta.
Aquil·les, furiós,
mata troians a grapats; no mostra cap pietat davant de ningú, ni davant de
ningú, ni davant dels vells. Avança com un foc, els seus cavalls trepitgen els
morts, ell s’empastifa de sang i pols.
(Versió de Pau Sabaté)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada