Tetis arriba a la vora d’Aquil·les a trenc d’alba i el troba encara plorant damunt el cadàver de l’amic. Li dona les armes, i al guerrer li brillen els ulls davant aquelles peces extraordinàries, obra d’un immortal. Confessa a Tetis que li fa por que les mosques desfigurin el cos de Pàtrocle. Tetis es compromet a protegir-ne el cos perquè encara estigui intacte en el moment del funeral; vessa damunt del cadàver unes gotes de nèctar i ambrosia perquè la carn resti ferma.
Els aqueus celebren
una assemblea. Aquil·les exhorta a deixar estar el passat, a dominar la ira
dins el pit. Ara sortirà a combatre els troians. Agamèmnon sap que s’ha
equivocat; diu que l’han encegat Zeus, el Destí i l’Erínia. Promet a Aquil·les
tots els regals que li havia esmentat Odisseu, però Aquil·les ja no hi dona
importància: ara cal pensar en la guerra. Malgrat tot, els companys van a
buscar els regals d’Aquil·les i els posen al mig de l’assenblea. I Agamèmnon
sacrifica un snglar, jura que no ha posat mai la mà damunt Briseida. Aquil·les
afirma que Agamèmnon no l’hauria indignat tant si no fos voluntat de Zeus que
morissin molt aqueus. Tant l’un com l’altre reconeixen l’acció dels déus i fan
les paus.
Porten els regals a la
tenda d’Aquil·les . Briseida, quan hi arriba, veu Pàtrocle mort; se li tira al
damunt sanglotant, i recorda que l’heroi abatut era qui ella més s’estimava.
Aquil·les també plora el cos de l’amic, negant-se a menjar i a beure res. Per
ordre de Zeus, Atena aboca unes gotes de nèctar d’ambrosia al pit del guerrer
perquè tingui forces per lluitar.
Després de posar-se
les armes prodigioses d’Hefest, Aquil·les s’adreça als seus cavalls immortals,
el Ros i el Clapat, i els demana que el tornin viu. El cavall Ros li parla: el
salvarien de grat, però ja s’acosta el dia que morirà, en mans d’un home i d’un
déu. Aquil·les, tot i saber que ha de morir, surt al camp de batalla entre els
primers, celebrant la guerra amb un crit.
(Versió
de Pau Sabaté)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada