Sapiens Sapiens

L'origen de l'Homo sapiens sapiens (representat a Europa, entre altres, pel Cromanyó), és remunta a fa uns 40.000 anys a l'Àfrica oriental. Era de pell fosca, d'una alçària mitjana d'1,80 m, nas estret i prominent, front recte, capacitat cranial entre 1400 i 1500 cc, cara baixa i ampla, pòmuls sortints, i barbeta marcada.

Mentre el Neandertal es desenvolupava a Europa i a l'Àsia occidental, a l'Àfrica oriental es produïen avenços importants: la laringe es va desplaçar cap avall i esdevingué un instrument que va permetre el naixement del llenguatge. Així, el cervell més petit del sapiens sapiens esdevingué més avançat que el més gran del Neandertal, perquè era capaç de comunicar pensaments i deduccions: l'intel·lecte vencia la força muscular.

L'Homo sapiens sapiens practicava el nomadisme: calia anar a buscar les arrels, fruites i tubèrculs, i seguir els ramats de grans animals. La seva base alimentària ja comprenia algun tipus de pa (llavors triturades i barrejades amb aigua), alcohol (provinent de la fermentació de fruits), formatge (de la llet), i mel. La recol·lecció havia adquirit més importància, perquè les noves tècniques de millora de l'alimentació vegetal havien reduït la seva dependència de les proteïnes animals. I amb aquest bagatge, fa uns  70.000 anys iniciava una onada migratòria que el portaria a depassar les fronteres africanes per poblar tot el planeta. 

La seva tecnologia denota un marcat regionalisme, fruit de diferents tradicions locals. Les eines són més lleugeres i fàcils de manipular. Es constata un més gran estalvi de primeres matèries i una gran rendibilitat en el treball; ja no trobem els pesats bifaços o els "choppers", sinó que quasi totes les eines de pedra són ara làmines extretes d'un nucli cònic sobre el que s'hi realitzen retocs per pressió. A més de pedra, les eines són de banya, ivori, os..., i apareixen noves eines (punxons, espàtules, agulles), armes (atzagaies, arpons...) i ornaments.

Les armes per a caçar experimenten variacions: trobem armes individuals ofensives, i fletxes i atzagaies, cosa que indica un desenvolupament tecnològic específic per a la confecció d'arcs i propulsors. Tot plegat ens fa pensar en el desenvolupament d'un tipus de caça capaç de capturar animals a distància: es redueix el risc i possibilita una caça individualitzada (no obliga a tots els membres a participar en la captura de peces), el que ens fa pensar en una certa divisió social del treball.

Es generalitza el costum d'enterrar els morts; sovintegen els ornaments i els enterraments col·lectius. Alguns cops s'hi dipositen aixovars de gran qualitat, amb peces provinents de llocs llunyans. Així mateix, apareixen els primers instruments musicals, com flautes d'una o dues perforacions, i les primeres manifestacions artístiques (art rupestre i mobiliar).