Els grecs consideraven Delfos el centre del món i la residència de l'oracle.
Durant els segles III i VI aC, la seva importància era tal que atreia tot tipus
de cabdills i governadors, molts dels quals van prendre decisions en funció de
les respostes que els donaven les pitonisses del temple.
No només els grecs el consultaven, sinó també altres civilitzacions del
Pròxim Orient que creien fermament en les profecies de les sacerdotesses de
Delfos, que van arribar a determinar el curs dels grans episodis de la història
antiga.
A aquestes sibil·les, les sacerdotesses que transmetien les profecies,
se'ls atribuïa el seu poder a uns "vapors d'una olor suau i dolça"
que emanaven de les esquerdes de la caverna subterrània. En realitat,
descobertes recents han demostrat que es podia tractar d’un tipus de gas etilè
que, en grans quantitats, pot funcionar com un potent al·lucinogen.
Pítia o Pitonissa
és el nom que es va anar donant a les dones que interpretaven les respostes, és
a dir, l'oracle. Se sap que l'elecció d'aquest personatge es feia sense cap
distinció de classes. A la candidata, només se li demanava que la seva vida i
els seus costums fossin irreprotxables. El nomenament era vitalici i es
comprometia a viure per sempre al santuari. Durant els segles d'apogeu de
l'oracle, va ser necessari nomenar fins a tres pitonisses per poder atendre les
innombrables consultes que es requerien. No obstant això, en els temps de
decadència, només n'hi va haver una, suficient per als pocs oracles que es
feien.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada